El contacte amb el món del cinema va ser més circumstancial que planificat explica l’ontinyentina Àngela Revert que ha estat treballant en diversos projectes audiovisuals, l’últim com ajudant de DIT (Técnic d’Imatges Digitals) a la pel·lícula d’Avelina Prat, Vasil. Noms com David Sainz, director de la web sèrie ‘Malviviendo’, o Belén Funes, guanyadora d’un Premi Goya a la Millor Direcció Novel per la pel·lícula ‘La Hija de un Ladrón’, són fonts d’inspiració per aquesta jove de vint-i-cinc anys. Encara que assegura que el món audiovisual segueix sent un món d’homes, concretament a la disciplina del muntatge hi troba un grapat de referents. I no és cap casualitat. Llavors per aquell temps eren moltes les dones que treballaven a l’ombra de la indústria cinematogràfica muntant les pel·lícules, que com afirma l’ontinyentina era una feina “molt artesanal”. Algunes de les figures més rellevants de la postproducció del cinema espanyol com la catalana Teresa Font o Ana Pfaff, així com la guanyadora de tres premis Oscar, Thelma Schoonmaker, segueixen sent per a Àngela referents en el seu dia a dia.
Ara prepara un documental dirigit per Pepa Roig i Kaimer Dolmos conegut com ‘Les altres carden la llana‘. Un viatge generacional que s’endinsa a l’interior de la província de València per conéixer a través dels ulls de 18 dones com ha evolucionat el seu món laboral. El documental tracta temes com la industrialització, l’exili massiu o la despoblació dels últims cent anys que va obligar a moltes d’aquestes treballadores a deixar arrere les seues comarques per buscar feina en altre lloc. Altres com ‘Generación 94’, de la directora Gemma Capdevila, ha estat seleccionat a set festivals i ha guanyat diferents premis. Entre ells, el guardó “Accéssit Ver para Educar 2021” a la dinovena edició del Festival Internacional de Cine de Ponferrada, a més de la categoria “Juventude” al festival de curtmetratges de drets humans ‘Entretodos’ situat a Sao Paulo (Brasil). La cinta és un reflex del genocidi de Ruanda que va provocar quasi un milió de morts i va deixar un país completament destrossat i ferit.
L’ontinyentina subratlla que posar un peu dins la indústria del cinema al principi pot semblar una tasca complicada, sobretot tenint en compte que el sector audiovisual es troba principalment a Madrid i amb menys pes a Barcelona. “Si no tens un contacte d’alguna persona que ja estiga establerta i que aposte per tu es molt difícil viure d’aquest sector”. Al que afegeix: “Necessites diners, contactes i treballar moltes hores”. No obstant, poc a poc està teixint una trajectòria professional que va començar després de fer un màster de muntatge a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). També ha participat en un curtmetratge dirigit per Marc Vilalta i produït per ESCAC Films anomenat ‘Valienta, mujer’. Aquesta ficció va ser estrenada a un cinema de Barcelona i és un retrat de Sara, una dona trans que ix de casa per primera vegada i s’enfronta a una quotidianitat nova carregada dels prejudicis d’una societat intolerant. La ficció és el gènere on més còmoda se sent, tanmateix la seua participació en diferents documentals estan donant-li l’oportunitat d’assaborir altres formes narratives. “M’agrada experimentar en aquests dos mons, però muntar ficció em sembla més gratificant”, conclou.