Aquesta nit del dissabte 30 de març al diumenge 31 de març, tindrà lloc el canvi d’hora d’estiu 2024. Perquè es faça efectiu aquest ajust, s’ha d’avançar el rellotge una hora. El moment precís per a fer-lo serà en la matinada del 31 de març, quan les dues es convertisquen en les tres.
Aquest sistema, adoptat per primera vegada durant la Primera Guerra Mundial i més àmpliament durant la crisi energètica de la dècada de 1970, cerca optimitzar l’ús de la llum solar per a disminuir la dependència de l’electricitat. Encara que el canvi horari és una pràctica estesa en molts països del món, també ha sigut objecte de debat i estudi pels seus efectes en la salut humana, l’economia i l’estalvi energètic real. En els últims anys, hi ha hagut discussions tant en l’àmbit nacional com europeu sobre la possibilitat d’eliminar el canvi d’hora i mantindre un horari fix durant tot l’any. Aquests debats estan impulsats per estudis que suggereixen que els beneficis energètics poden ser limitats i que els ajustos horaris poden tindre un impacte negatiu en el ritme biològic de les persones.
L’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) ha detallat que el potencial d’estalvi en il·luminació “pot arribar a ser del 5%”, sempre que vaja acompanyat d’un “comportament racional” i l’ús de “tecnologies d’estalvi en il·luminació”. Un percentatge que equival a uns 300 milions d’euros. D’eixa quantitat, “90 milions correspondrien al potencial de les llars espanyoles, la qual cosa suposa un estalvi de 6 euros per casa; mentre que els altres 210 milions d’euros s’estalviarien en els edificis del sector terciari i en la indústria”. No obstant això, fins a la data, el canvi d’hora continua sent una pràctica vigent a Espanya i en la majoria dels països que l’adopten, a l’espera d’una decisió definitiva que podria alterar o eliminar aquesta mesura.