Amb tan sols 30 anys, l’ontinyentí Alejandro Pereira Zambrano té la seua pròpia consulta a València i acaba de guanyar el Premi Joves Iniciatives d’Emprenedoria en Psicologia pel seu projecte Mentelem, amb el qual treballa la Salut Mental en el treball.
– En què consisteix exactament Mentelem?
– “És un servei de Salut Mental per a empreses que estan compromeses amb el benestar dels seus empleats. Primer, a través del nostre programa #SaludableMente, realitzem una avaluació minuciosa i una vegada tenim una ‘radiografia psicològica’ de l’estat mental de l’empresa, elaborem un informe i plantegem una línia de treball. És en eixe moment quan fem ús del software Universo Mentelem, amb el qual tots els empleats tenen accés a tot el contingut audiovisual i sessions psicològiques que hem dissenyat en funció de l’avaluació dissenyada. Cada empresa, per tant, tindrà un contingut diferent. Temàtiques tan necessàries com la gestió de l’estrés, la regulació de les diferents emocions, estratègies de comunicació efectives o pautes concretes per a superar un procés de duel, seran algunes de les temàtiques que els empleats tindran a la seua disposició en vídeos gravats per un equip d’experts en cada matèria. D’altra banda, podran fer ús de les sessions individuals amb psicòlegs de l’equip, ja que en menys de 48 hores podran tindre una sessió psicològica. Cal recalcar que la confidencialitat és crucial”.
– Com podrien implantar-ho les empreses?
– “Es tracta d’un procés senzill per a l’empresa. Nosaltres ens ocupem de tot. Tenim una doble funció. En primer lloc, d’avaluadors i consultors i, d’altra banda, d’intervenció i prevenció. Perquè el programa siga eficaç, l’empresa ha de voler realment aplicar un programa com #SaludableMente, és a dir, ha de ser transparent, alhora que receptiva en aquells canvis i recomanacions que puguem donar des de la nostra part. El nostre objectiu és ajudar a millorar la Salut Mental de tota la seua organització, per la qual cosa tots ixen guanyant”.
– És important que les empreses cuiden la Salut Mental dels seus empleats?
– “Sens dubte. Tenint en compte que les empreses basen moltes de les seues decisions en factors econòmics, s’estima que en 2023 el cost de les baixes laborals per qüestions psicològiques va ascendir a 30.000 milions d’euros. D’altra banda, les tendències de retenció i motivació per a romandre en un lloc de treball han canviat. En l’actualitat aspectes com la flexibilitat horària, la conciliació o el teletreball, la qual cosa anomenaríem salari emocional, li estan guanyant terreny al salari econòmic. Aquestes són algunes de les iniciatives que poden dur a terme les empreses i que influeixen en el benestar mental dels seus empleats”.
– Per què vas decidir interessar-te per la Salut Mental en el treball?
– “És el focus de molts dels problemes que posteriorment tracte en consulta. Cal tractar el problema des d’un punt més integral i anant a la base d’aquest. En els últims dos anys han augmentat les persones que han acudit a teràpia a la meua consulta de manera prèvia a agafar la baixa laboral o posteriorment, però sense que hagen pogut rebre una atenció de qualitat en el servei públic o en la seua mútua. Això em generava una sensació interna de fracàs del sistema. Era un darrere l’altre, un darrere l’altre. Vaig pensar que la solució era avançar-se a l’aparició del problema. D’aquesta manera el sistema es pot descongestionar, les empreses no patiran les conseqüències de les baixes i els empleats no empitjoraran”.
– Quin percentatge de les persones que acudeixen a tu buscant ajuda ho fan per una qüestió relacionada amb l’àmbit laboral?
– “És una pregunta complexa de respondre, perquè la realitat és que les persones acudeixen a teràpia quan la seua simptomatologia ja no els deixa avançar per si mateixos i necessiten ajuda. Quan avaluem el problema, sí que t’adones que l’àmbit laboral és un aspecte que sol ser comú i freqüent”.
– Treballem per a viure o vivim per a treballar?
– “Abans vivíem per a treballar, però s’està produint un canvi i considere que, en part, és correcte. L’aspecte laboral és una àrea important per a les persones, ja que sosté econòmicament altres àrees. Però deixant això a un costat, el treball també té una funció de desenvolupament, de creixement i de realització. Mentre tot això no ocupe i envaïsca altres àrees de la nostra vida, el treball serà un component saludable i equilibrat en la nostra vida”.
– Ha sigut la pandèmia el desencadenant de l’augment de trastorns com l’ansietat o la depressió?
– “Les estadístiques no enganyen. Els trastorns emocionals han augmentat exponencialment des de la pandèmia. La incidència dels problemes mentals té una relació directa amb la situació socioeconòmica del context general (ja es va observar en la crisi de 2008). En els últims anys el context ha sigut inestable: pandèmia, guerres, conseqüències econòmiques i incertesa en el futur. Tot això són factors que, sens dubte, augmenten la inestabilitat emocional i, per tant, provoquen una major incidència de trastorns psicològics”.
– Alguns diuen que els joves de hui són ‘la generació de cristall’, és així?, estem els millennials i la generació fets d’una altra pasta?
– “Estic molt conscienciat amb aquestes generacions. Tinc 30 anys i sent que es parla de nosaltres com una generació amb poca percepció del treball, amb falta d’esforç i fràgils. Hi ha excepcions, però el que veig a la meua al voltant i en la consulta és que els joves volem treballar i esforçar-nos, però sent conscients que tot això té un resultat. No tot ens val, però això no és fragilitat. Això és posicionar-se al costat dels nostres drets. Volem tindre opcions reals de millorar les nostres vides, de créixer i ser independents. Som molt més conscients emocionalment i prioritzem la nostra cura. Li donem importància a l’àrea laboral, però això no és l’única cosa en les nostres vides. Aquest és un aspecte molt diferent de generacions anteriors”.