Era la matinada del 13 de gener de 1980. Atmosfèricament un anticicló estava instal·lat a Europa afavorint l’entrada del vent de Llevant, molt marcat sobre tot el litoral mediterrani. Això es va accentuar amb les baixes pressions situades al nord d’Àfrica, amb molta més força per a eixe Llevant carregat de precipitacions. I per a rematar la situació una llengua d’aire molt fred procedent de l’Europa Oriental. Es van donar totes les condicions. La stiuació perfecta per a una gran nevada. La més gran que es recorda a Ontinyent i a la resta de les comarques al voltant de Mariola en l’últim mig segle.
Va estar nevant durant tota la nit i bona part del dia següent, que per cert era diumenge. Al sandemà el panorama era blanc, blanquíssim a tot arreu. Es van acumultar prop de 96 litres per metre quadrat, en forma sòlida, durant aquest episodi històric. L’espesor de la neu, al casc urbà, va superar més de mig metre d’alçada.
Les precipitacions no van parar durant vint hores consecutives i la comarca de la Vall d’Albaida es va quedar incomunicada per carretera i ferrocarril. A més, es van succeir els talls del subministrament elèctric durant unes quantes hores. Les estampes idíliques anaven reproduint-se pels carrers, places, parcs i espais on els ontinyentins immortalitzaven una imatge que quedaria per a la història.
Però el pitjor estava per arribar. Durant els dies següents, en alguns centres de treball era quasi impossible arribar. Es van suspendre les classes a tota la ciutat en els tres primers dies de la setmana. I, encara més, la neu acumulada en el sostre de moltes naus industrials es va fer insuportable en alguns casos. Les teulades van començar a cedir i es van afonar en algunes empreses. L’Ajuntament d’Ontinyent va sol·licitar la declaració de zona catastròfica per a la ciutat. El pes de la neu es va traduir en pèrdues econòmiques amb la destrossa de les infraestructures industrials, de maquinàries i de productes, sobretot al sector tèxtil predominant en tota la zona. Una notícia del diari El País del 16 de gener valorava les pèrdues econòmiques en més de 10.000 milions de pessetes (més de 60 milions d’euros).