Arriba als cines ‘La família perfecta’, el film on participa Jorge Calatayud

Arriba a la pantalla gran ‘La família perfecta’, que compta amb l’ontinyentí Jorge Calatayud com a ajudant de direcció i mà dreta de la directora Arantxa Echevarría. Tanmateix, aquesta vegada Calatayud no sols estarà darrere de les càmeres sinó que tindrà un xicotet paper. “Vam acordar que jo fera un xicotet personatge i no dir-li-ho a ningú de l’equip, excepte els departaments de vestuari i maquillatge, i així la sorpresa seria en el set per a tot l’equip durant l’últim dia de rodatge. Es tracta d’un xicotet paper fent d’agent immobiliari que li ensenya un pis al personatge de Lucia interpretat per Belén Rueda”, explica Calatayud.

Sobre la pel·lícula

Després de la seua òpera prima ‘Carmen i Lola’, en la qual també va treballar amb Calatayud, Arantxa Echevarría canvia de registre. Llavors es tractava d’un drama social de fort segell autoral, amb el qual es va alçar amb el Goya a millor direcció novel en 2019, per a ficar-se ara de ple en un dels gèneres cinematogràfics més complexos: la comèdia.

Carolina Yuste, que va guanyar el Goya a millor actriu secundària en Carmen i Lola, repeteix en l’elenc d’Echevarría, aquesta vegada donant vida a una jove de barri ambiciosa i emprenedora, d’origen humil que comença a sortir amb un xic d’una família molt rica i acomodada. Segons la crítica, un dels principals encerts del guió del seu nou film és que evita tots els llocs comuns de les comèdies d’aquest tipus, sense renunciar a l’humor. El principal d’ells, sol ser el de la demonització de la sogra i la crueltat a l’hora de mostrar les relacions familiars en les quals el focus sempre s’acaba posant en la matriarca.

“Estem això sí, davant una comèdia d’embolics en la qual és fonamental mostrar el contrast d’ideologies i estils de vida de les dues famílies, que hauran d’aparcar les seues diferències per a poder encaixar i crear un projecte comú”, detallen. De fet, el film arranca fent la sensació de treure-li partit a les diferències de classe i s’acaba desmarcant d’aquesta idea sense renunciar ni a l’humor ni a un missatge de creixement personal.