fbpx

Claudia Cambra, la jove darrere de l’app Silocomo

Categories Empreses, Portada, premsavalenciana

Científica, emprenedora i amb un vessant artístic, així és Claudia Cambra, una dona que posa creativitat i passió en tot allò que fa.

On i en què treballes actualment? En què consisteix el teu treball?
“Ara estic molt contenta perquè estic treballant dins dels meus diferents ‘mons’, com jo els cride. D’una banda, està el d’enginyera multimèdia i treballe amb una empresa d’Ontinyent que es diu Estil Guru, amb la qual també vaig tindre l’oportunitat d’estar una temporada als Estats Units i amb els quals aprenc dia a dia. Realitze i munte vídeos 3D d’animació, en la majoria dels casos d’instal·lació de producte, encara que també porte part de la pàgina web dels Estats Units, així com el social media, anuncis i cartelleria.
D’altra banda, tinc el món de l’emprenedoria, on estic ‘aprenent a emprendre’ desenvolupant el projecte de ‘Silocomo’. És una app que mostra les cartes digitals adaptades a les necessitats de cadascun. L’objectiu és ajudar a les persones amb necessitats alimentàries com a al·lèrgies, intoleràncies o dietes a trobar restaurants adaptats a les seues necessitats.
I, finalment, però ni molt menys el menys important, el món artístic. Tinc la sort de poder compartir-ho
a més en família, amb la meua mare i la meua germana, fent classes de diferents disciplines en Masters Ballet, Escola de Dansa d’Ontinyent a la qual considere la meua segona casa”.

Com va sorgir la idea de treballar una aplicació per a la problemàtica de l’alimentació en relació amb les al·lèrgies i intoleràncies?
“La idea realment sorgeix per quasi una necessitat pròpia, ja que la companya juntament amb la qual porte el projecte és celíaca i sempre ens trobàvem amb el mateix problema a l’hora d’eixir a menjar. Mai sabíem on anar, ni què li podien oferir. Realment l’origen del projecte ve a través de la participació en la sisena edició de DOEACTUA, un programa d’emprenedoria de la Universitat d’Alacant, al qual vam accedir per resultar guanyadores del primer premi en la Wikihackaton. Però va anar en DOEACTUA on presentem i li vam donar visibilitat a aqueixa idea sorgint Silocomo, i per a la nostra sorpresa, va resultar ser el projecte guanyador. Hem anat transformant la idea inicial i hem desenvolupat el primer prototip funcional de Silocomo. Actualment participem en Santander Explorer X, en el qual estem coneixent moltíssima gent amb inquietuds similars”.

Com es va despertar el teu interés per ser enginyera multimèdia?
“Sempre he tingut curiositat pel món de la ciència i la tecnologia. Quan era molt xicoteta m’encantava imaginar que era inventora i muntava objectes a partir d’uns altres, donant-los una funcionalitat completament diferent. L’interés pel món audiovisual va arribar després, em quedava hipnotitzada veient els anuncis. Una inquietud que també desenvolupava en el col·legi i a l’escola de dansa Masters Ballet, on creava amb audiovisuals.
Per això sempre m’ha picat la curiositat pel món de la creació audiovisual, però també m’encantava la biologia, les matemàtiques, l’educació física, entre moltes altres assignatures. Però llavors vaig pensar: De què és el que realment t’apassionaria saber més? Quin món de veritat vols descobrir? I va ser llavors quan vaig decidir estudiar-ho i no em penedisc per a res”.

En la teua opinió, s’estan perdent generacions i generacions de talent perquè heu d’emigrar?
“Afortunadament a Espanya hi ha molta demanda de perfils com el meu, perquè cada vegada més la digitalització està present en el nostre dia a dia i la sort que tenim és que en la majoria dels casos únicament necessitem un ordinador per a fer treballs en qualsevol part del món. Llavors, si és veritat que conec gent que ha emigrat, però encara més gent que encara treballant en empreses que es troben a l’estranger, poden realitzar-lo des de la seua casa o des de la seu que aquestes tenen a Espanya”.

El teu camp professional, s’associa més als homes?
“Sí que és veritat que es tendeix a pensar que l’enginyeria informàtica i multimèdia està més relacionada amb els homes, però és veritat que està canviant i que cada vegada hi ha més xiques que volen estudiar-la. Aquesta situació la visc sense cap problema, no he sentit cap diferència en el tracte per ser dona. És genial veure com cada vegada més xiques aposten per aquesta mena de carreres. Les coses estan canviant i el sexe és una cosa que mai ha de suposar un fre. Tots tenim una cosa nova d’aportar”.

Has tingut referents de dones en la teua professió?
“Inicialment no vaig tindre cap referent dona, però tampoc cap referent home. Vaig decidir lluitar pels meus somnis i va anar llavors quan vaig descobrir a unes meravelloses professores de programació, de bases de dades, d’intel·ligència artificial, dones entregades a la tecnologia que es van convertir en vertaders referents i vaig pensar, quina meravella de professores, que meravella de persones, que meravella de científiques i quina sort poder aprendre d’elles. Considere que és molt important lluitar pels teus somnis sense la necessitat d’haver vist a algú que ho faça, perquè fent-ho segur que et trobaràs a gent que està en el mateix camí i sentit que tu i no les havies vistes simplement perquè no t’havies ficat a fer-les”.

Una dona es troba amb més impediments per a emprendre o penses que existeix igualtat en aquest aspecte?
“A l’hora d’emprendre, també veig que sol haver-hi més xics que xiques, però tinc clar que tots tenim les mateixes oportunitats. Just en el programa en el qual estic ara, Santander Explorer X, quasi la meitat dels projectes que s’han presentat en l’àmbit nacional estan liderats per dones, per la qual cosa demostra que les coses sí que estan canviant”.

De què et sents més satisfeta?
“Possiblement d’haver sigut fidel als meus instints i d’haver tingut i continuar tenint la valentia de lluitar pels meus somnis. També em satisfà saber que tot el meu esforç pot inspirar a joves amb les mateixes inquietuds que jo vaig tindre en el moment de començar i que això els puga ajudar a lluitar per allò que realment els val la pena dedicar el seu temps, per a aprendre i créixer com a persona cada dia”.

Què els diries a les xiquetes i a les joves amb aspiracions científiques i tècniques?
“Que decidisquen per elles mateixes el que els desperte alguna cosa a l’interior, per a llançar-se a això i descobrir el que és el que eixa disciplina et pot donar a tu. Què et realitzarà com a persona per a tindre una labor en el món, inspirar a altres persones i aportar el teu granet d’arena en les coses que tu faces”.

error: