Debut esportiu en Las Vegas

De no fer esport, a córrer la Mount Charleston Marathon en menys d’un any. L’ontinyentina Elena Gandía, de 38 anys, fa 7 anys que viu en els Estats Units, concretament en Nevada, l’estat de la fabulosa ciutat de Las Vegas. El ritme frenètic i sedentari d’aquest país li va fer plantejar-se a Elena un canvi en la seua vida, “visc en una zona en la qual no es pot anar a cap lloc sense cotxe, els carrers no estan preparats per a l’ús de les bicicletes, el que fa inclús perillós aquest mitjà de transport. Em vaig adonar que em passava el dia o en el cotxe o asseguda treballant” explica. Aquesta situació va començar a provocar-li problemes de salut, que no corresponien a l’edat que tenia, per això Elena decidia en juny de 2018 iniciar-se en el món del running. “Em vaig decidir per aquest esport perquè no comporta una gran inversió de diners, només unes bones sabatilles”, encara que Elena també admet que per la calor que a l’estiu fa en la zona de Las Vegas, que arriba als 45 graus, va ser necessari apuntar-se a un gimnàs i eixir a córrer a les nits.

Va ser en el gimnàs quan l’ontinyentina va conéixer a un grup de gent que li va animar a preparar-se per a la seua primera prova, encara que admet que el seu objectiu mai va ser participar en carreres oficials sinó millorar la seua condició física. D’aquesta manera, en novembre, només 5 mesos després, Elena participava en la que seria la seua primera mitja marató, la Rock ‘n’Roll Las Vegas, una carrera que recorre el Strip, l’emblemàtic carrer dels grans casinos. Per a la nova esportista va ser tan divertida l’experiència que va decidir eixir amb un grup de corredors en la ciutat i començar a entrenar per competir en altres proves d’aquestes característiques. Així participava mesos després en la Mont Charleston Marathon, una cursa molt diferent de l’anterior. Mentre que en la prova de Las Vegas la gent no corria per fer marca, “sinó que es disfressaven, es paraven per fer-se fotos en les portes dels casinos, o inclús es casaven a mitja carrera”, en el Mont Charleston la perspectiva era completament diferent. Un entorn molt més natural, amb fred i amb un paisatge en el qual la neu i els animals salvatges eren protagonistes.

A aquestes proves esportives li han seguit moltes altres com la Yosemite Half Marathon en Califòrnia, la Marató de València o, en l’àmbit més popular, les San Silvestre de Gandia i València. Actualment, Elena ix cinc dies a la setmana a córrer, i els dos dies restants acudeix a un gimnàs per realitzar exercicis de força i mantenir els seus músculs en bon estat.

Així des de juny de 2018, Elena ja ha competit oficialment en dues maratons, cinc mitges maratons, dues 10k, una 7,5k i tres 5k. Entre els seus pròxims objectius, en febrer viatjarà a l’estat de Texas per competir en l’Austin Half Marathon, i si les circumstàncies ho permeten, estudia participar també en les maratons de Mèxic D.F o L’Havana (Cuba).

 

FAMÍLIA D’ESPORTISTES

Encara que l’ontinyentina afirma que mai havia practicat esport, la veritat és que l’esforç i la superació en aquest àmbit li ve de família. La seua germana, Cristina Gandía, competeix en rem, on ha recollit medalles, campionats internacionals i diversos rècords mundials, i que després d’un descans ara es prepara per al Campionat Europeu i Mundial de 2020.

Per a Elena l’esport ha suposat un canvi en la seua vida, no només en l’aspecte físic, “és magnifique, quan corres desconnectes completament, no hi ha lloc per als problemes, enutjos, tristeses o preocupacions”. Per així l’ontinyentina no dubta ni un segon en recomanar a qualsevol persona, esportista o no, que s’anime a fer aquest pas en la seua vida, i apostar per un estil de vida més saludable.