Acudir a un centre sanitari públic amb la necessitat de tractar amb un psicòleg o psiquiatre és pràcticament una odissea. La falta de recursos destinats en la sanitat pública per a la salut mental és completament insuficient. Si ens enfoquem en la salut mental dels xiquets i adolescents, amb unes necessitats i condicions específiques a la seua edat, aquests recursos són encara més escassos.
En la Comunitat Valenciana no existeix cap centre d’hospitalització especialitzat en salut mental o trastorns de la conducta per a menors. Un dels hospitals, d’aquestes característiques, més pròxim és el Centre de Trastorn de Conducta ITA en la localitat barcelonina d’Argentona. Concretament en aquest centre es troben actualment ingressats quatre joves d’Ontinyent. Tots ells menors de 18 anys i amb diferents trastorns de conducta.
“Necessitem més recursos i que la sanitat pública derive casos a aquests centres si ells no compten amb les eines i teràpies necessàries”, explica Amparo, mare d’una de les joves que rep tractament en la Unitat d’Atenció Integral i d’Ingrés Terapèutic de ITA. Aquesta mare a més és infermera i veu de primera mà en el seu treball els problemes de salut mental que sofreix la ciutadania i la preocupant xifra de suïcidis o temptatives.
“Fa falta més psicòlegs i terapeutes en els centres de salut i hospitals”, reclama. Així mateix, recorda que Ontinyent està adherida a la Xarxa Espanyola de Ciutats Saludables i es considera també ‘Ciutat Educadora’, per la qual cosa reclama una major implicació de l’administració local.
SASEM
Des de l’Ajuntament d’Ontinyent, el regidor de Joventut, Jordi Vallés, considera que els problemes de salut mental entre els joves “per desgràcia estan ahí. Alguns estan relacionats amb el bullying, però hi ha molt més. Sempre han existit, no obstant això, és cert que potser ara s’estan visibilitzant més”, explica.
Vallés recorda que malgrat no ser “competència municipal”, des del consistori s’ha elaborat el Pla per a la Prevenció de la Conducta Suïcida i de Lluita contra la Solitud, una sèrie de mesures i accions “que treballem de manera transversal, organitzant, per exemple, diferents xerrades i conferències”. Així, dins de la Setmana de la Joventut d’Ontinyent, s’impartia en els centres d’educació secundària de la ciutat un taller de prevenció dels trastorns d’alimentació, relacionats directament amb l’ansietat, la depressió i la falta de recursos a l’hora de gestionar les mateixes emocions.
D’altra banda, dins dels recursos que l’administració local destina a la salut mental, a principis d’octubre es presentava el nou Servei d’Atenció i Seguiment a la Malaltia Mental (SASEM), que compta amb l’ajuda de la Generalitat Valenciana. Aquest servei d’atenció domiciliària està enfocat a facilitar una atenció diürna de suport psicosocial a persones amb un diagnòstic de trastorn mental greu, problemes de salut mental greu o risc de marginació o exclusió social, entre altres. Però tal com posa de manifest Amparo, veïna d’Ontinyent, qui vol que l’experiència de la seua filla servisca perquè uns altres no passen pel mateix, “el SASEM treballa amb adults, però què passa amb els menors de 18 anys?
Cal invertir esforços a evitar la malaltia abans que arribe”. Des d’una part o una altra, de manera insuficient o no, el que és cert és que a poc a poc s’està treballant perquè la salut mental deixe de ser un tabú. Les xifres estan ahí i el suïcidi, conseqüència fatal d’aquesta mena de malalties, és una problemàtica real a la qual la societat no pot permetre’s el luxe de donar l’esquena.