L’any 2017, coincidint amb l’any de jubilació de Carlos Cerdà, ‘Ca Barbeta’ tanca les seues portes definitivament. “Nosaltres, com a tenda, estàvem bé. La meua jubilació coincideix en què ja no hi ha gent en aquesta zona del poble. Podríem contar unes quinze persones, com a molt, vivint en el carrer, per això no ens hem plantejat continuar amb el negoci”. És en aquest moment que Cerdà es planteja la possibilitat de tirar alguns murs i rascar els enfoscats darrere dels quals s’amagava la pedra sobre la qual s’havien picat les coves en qüestió. “La pedra d’aquestes coves la va tapar ma mare, farà ara cinquanta anys. Nosaltres no sabíem el que hi havia darrere de les parets llises”. Però les parets originals d’aquestes coves picades en pedra no seria l’única sorpresa que Carlos Cerdà es trobaria en decidir-se a indagar sobre l’estructura dels magatzems. En començar aquest procés d’investigació, el propietari s’adona que, a banda de les cavitats on guardaven part dels productes que es venien a la tenda, una sèrie de falses parets amagaven espais desconeguts. “Nosaltres havíem sentit parlar que ací darrere hi havia una mena de pesebre i, a l’altra part de la planta baixa, també havíem sentit alguna cosa respecte d’un suposat bany. En decidir-se a veure què hi havia darrere de les parets va ser quan vam començar a destapar coves conegudes i a descobrir-ne de noves”, explica Cerdà.
Per poder entendre perquè algunes d’aquestes cavitats eren conegudes i altres han resultat una sorpresa cal remuntar-se a 1917, any en què Joaquín Cerdà Casanova trasllada la merceria familiar a la plaça de Baix amb el nom de ‘Sagrado Corazón de Jesús’. No seria fins entrada la Guerra Civil, conta Carlos Cerdà, que es decideix anomenar el negoci ‘Ca Barbeta’, “perquè m’auelo es va deixar barba una temporada i pel carrer li van dir: pareixes barbeta! Aleshores, l’avi va adquirir el número 40 del carrer, pel que l’existència d’aquestes cavitats era coneguda per la família. Més tard, Carlos Cerdà, el net, va comprar la casa número 38 en 1980, i les plantes baixes de la vivenda 36 en 1990. Serien aquests dos habitatges, adquirits amb posterioritat, els que amagaven les cavitats desconegudes. Endinsant-se en les grutes recentment descobertes, trobem en primer lloc una cova d’aproximadament quatre metres quadrats. En baixar els escalons que li donen accés, Carlos Cerdà apunta que, antigament, aquest devia ser l’espai on guardarien la burra que el seu avi feia servir “per a fer els repartiments pel poble”. Seguint la nostra visita, i un cop a l’interior del pessebre, el propietari fa referència també a les pedres que es troben a terra: “les pedres de canto rodat devien haver-les posat perquè la burra no estiguera en contacte amb l’aigua, perquè la humitat fa que en estiu hi haja un toll”.
A continuació, Carlos Cerdà ens acompanya a l’altra banda de la planta baixa. En la segona de les coves que visitem es troba el bany al qual Cerdà feia referència. Tot i que aquest espai ha estat reformat, encara són visibles els vestigis de les canonades amb què s’aprofitava “l’aigua que sumava de la pedra”. En aquest mateix espai, a banda del bany, Carlos Cerdà explica que també van descobrir una porta de fusta “quasi desfeta, molt vella. Darrere de la porta hi havia un rebost picat a la pedra. Descobrir aquestes coves ha sigut una sorpresa molt gran”. Tornant a la part central del local de ‘Ca Barbeta’, el corresponent amb l’antiga casa 36, la primera que va adquirir la família, el propietari ens acompanya a les coves que considera “més importants”, i per la seua mida i utilitat prompte podem compartir l’opinió de Cerdà. En primer lloc trobem una cavitat amb dos tipus de sol distint. Segons conta Carlos Cerdà, es deu al fet que part d’eixa cova s’ha descobert recentment: “ací hi havia un envà que contenia ripio, en netejar la zona aquesta part s’ha fet el doble de gran”. Finalment, endinsant-se en la part més baixa de l’habitatge, trobem les restes d’una antiga almàssera, de la qual encara són visibles les sitges i part d’una premsa. Confinant amb l’almàssera observem un espai d’aspecte renovat, el qual serà, segons Carlos Cerdà, “la pròxima cosa que anem a fer. Netejarem aquesta part per deixar a la vista l’edificació original”.