El Aluminio tanca les seues portes després de 67 anys d’activitat

“Hem estat El Corte Inglés d’Ontinyent. Durant dècades érem la referència comercial a la ciutat”. Rafa Vaello apunta allò que ha estat en l’imaginari col·lectiu. Ho diu amb l’emoció de qui sent que la missió està complerta, que enyora els grans moments viscuts i que assumeix que ha arribat el moment de abaixar la persiana.

“No tanquem per motius econòmics sinó perquè és el moment de donar per tancada una etapa”. Aquesta etapa es va iniciar fa 67 anys. La mateixa edat que té el mateix Rafa Vaello. Va ser en el Santo Domingo quan la seua mare, María Campos, va fundar un negoci familiar que tenia per objectiu proveir a una població que mancava de gairebé tots els accesoris bàsics.

Aquell primer establiment, d’apenes 30 metres quadrats, annex al domicili familiar, va començar a assortir d’olles, calders, safates de forn, bunyoleres… “la meua mare va ser una persona excepcional que es va caracteritzar per fiar a molta d’aquella immigració que anava arribant a Ontinyent a principis dels anys 60”. “Recorde que en els orígens teníem les olles baix els llits perquè no cabien a la botiga”, rememora Rafa Vaello.

El Basar Aluminio, nom original, va anar ampliant numeració des de Santo Domingo 16 (ara Alcalde Paco Montés) cap als immobles veïns. Així, a mitjan anys setanta, després d’haver absorbit l’espai de l’antic Bar Llevant, obriria una botiga “supermoderna per a l’època a Ontinyent”. El menage de cuina es va anar obrint a nous productes com a bosses “que portava la meua mare cada setmana des de Rocafort i es venien de seguida” i a la decoració.

1992, el gran canvi

La gran revolució va tenir lloc en 1992 quan l’establiment es va traslladar a l’actual emplaçament en l’Avinguda Francisco Cerdà. Amb més de 1.000 m² de superfície de venda, amb ampliació a la jardineria i el servei per a casetes, amb pàrquing propi, El Aluminio es convertiria en una cosa diferent, com el nostre Corte Inglés.