fbpx

El Balneari d’Ontinyent va ser lloc d’internament per a jueus que fugien dels nazis

Categories Portada


Un treball d’investigació sobre l’etapa negra de la Guerra Civil espanyola i la postguerra serveix perquè persones com l’ontinyentí Joan Torró, vagen estirant dels fils documentals que els arriben, bé oralment, bé per escrit, per tal de teixir el tapís de la guerra i la postguerra a Ontinyent i rescatar la memòria democràtica.
Entre els seus treballs més coneguts en aquesta matèria es troben Les Mamàs belgues i El col·legi Nacional de Cecs. Dues recerques que, d’alguna manera, estan relacionades amb un nou camp d’investigació encetat per l’ontinyentí i que té un dels escenaris en el Balneari la Salut. En aquest emplaçament Torró persegueix una pista que acaba confirmant amb les seues perquisicions: “Sembla que hi va haver refugiats jueus, que fugint dels nazis travessaren la frontera francesa i mitjançant la col·laboració de la creu Roja Francesa i l’Espanyola vingueren a Ontinyent. Si durant la guerra civil vingueren un grup d’infermeres jueves, les conegudes mamàs belgues, per lluitar contra el feixisme, ara arribaven a Ontinyent, sembla que altres jueus, fugint dels nazis, en una terra governada per una dictadura també de caràcter feixista”, explica Joan Torró.
És un tema que ha despertat la curiositat de l’ontinyentí, perquè va trobar fonts documentals que “vénen a corroborar que hi va haver persones custodiades al Balneari d’Ontinyent. La documentació conservada a l’Arxiu Històric de Girona així ho confirma”.
Ciutadans que fugien dels horrors del nazisme i que segons corrobora l’investigador “saber què va passar amb aquestes persones és una faena a fer, així com les circumstàncies que van envoltar la seua vida en captivitat a la nostra ciutat”.
Algunes publicacions de prestigiosos historiadors han deixat documentada l’existència a la capital de la Vall d’Albaida de camps de concentració en temps de la dictadura de Franco.
En la tesi de l’historiador Antonio Calzado, hi havia una referència al respecte, s’identificava que a Ontinyent hi va haver una mena de camp de concentració en l’any 1943, on hi havia retinguts uns 125 francesos.
Només acabada la guerra civil, el cementeri nou va tindre aquesta utilitat, però Joan Torró apunta que “durant poc de temps”. Altres ubicacions per retindre presoners van ser “el camp de futbol durant almenys abril de 1939 -com arreplega el llibre Los campos de concentración de Franco, de Carlos Hernández de Miguel-; la famosa Porquera, espai de la memòria que ha desaparegut, presó on varen romandre ontinyentins i altres republicans de la comarca i la fàbrica de mobles corbats”, corrobora l’investigador.
El treball de Joan Torró en els últims temps ha sigut “identificar cada una de les persones que varen estar retingudes a Ontinyent, revisar altres arxius, anar a la recerca oral, etc. però el que sí que crida l’atenció és que sobre el tema hi ha molt poca o cap informació”.
Un entrebanc comú a totes aquelles persones que volen rescatar de baix de la catifa el fem de la memòria d’uns temps molt foscos.

error: