El deute bancari de l’Ajuntament d’Ontinyent, segons la previsió actual, s’incrementarà fins als 12,3 milions d’euros durant aquest any 2022. Això suposa un augment de més de 3 milions respecte a l’any anterior (2021 es va tancar amb un deute de 9,1 milions d'euros) i significa, a més, duplicar la que existia l'any 2020 que era de 6,2 milions d'euros. Amb aquesta previsió, el deute a finals de l'any en curs s'acostarà al del 2014, al final de la primera legislatura en què va governar Jorge Rodríguez a l'alcaldia amb el suport de Compromís. Cal recordar que en aquell moment el deute era de 13,6 milions d’euros després d’haver estat rebaixat dels 20,3 milions de l’inici d’aquesta legislatura, després del govern del Partit Popular liderat per Lina Insa.
L'alcalde assegura que “reduir en aquell moment el deute va ser una cosa que, a la llarga, ha resultat positiva perquè així l'Ajuntament ha pogut aprofitar les oportunitats d'inversió que han anat sorgint. Si no, haguera estat impossible”. Afegeix que l'Ajuntament tenia marge d'endeutament.
Des de Compromís es considera que “l'augment del deute sense tindre unes prioritats clares en la política d'inversions va ser un dels principals motius del nostre vot en contra al Pressupost Municipal 2022”. I recorda que “quan Compromís hem tingut responsabilitats de govern sempre hem deixat millor l'Ajuntament que el trobem. Per contra, la tendència a incrementar el deute per voler fer determinades inversions de dubtosa necessitat, com les escales mecàniques de més de 130.000 euros o l'obra del rebedor de l'edifici de l'Ajuntament nou, sembla una mania de les majories absolutes”.
En el mateix sentit, Paco Penadés, edil del Partit Popular, afirma que “per al PP d'Ontinyent el creixement del deute només fa que constatar la manca de planificació per part de l'equip de govern. S'han acumulat moltes obres en any preelectoral, cosa que ha suposat necessitar molts recursos i que s'haja de recórrer a préstecs. A més, encara cal saber quina serà la factura del nou sistema de recollida de residus i si serà l'Ajuntament o els contribuents els que assumisquen el cost d'un servei que actualment es deficitari en un 30%. En definitiva, una política econòmica erràtica i desnortada”.