El Museu Fester es queda menut i necessita ampliar les seues instal·lacions

Després de prop d’un quart de segle d’existència oficial, la gran quantitat de fons dels quals disposa (i els que es continuen aportant) han creat un problema d’insuficiència d’espai. A més, el concepte canviant dels museus obliga a atorgar més protagonisme a les noves tecnologies, però la falta de superfície condiciona la necessària adaptació de les instal·lacions. El Museu Fester d’Ontinyent recull més de 150 anys d’història i tota la creativitat cultural que aporten els nostres Moros i Cristians.

A la sala dedicada als capitans es mostren prop de 60 vestits. El director del museu, Miguel Ángel Fita, ha esponjat aquest espai retirant alguns maniquins perquè s’havia saturat l’àrea d’exposició. La vistositat d’aquestes vestimentes competeix amb la dels altres càrrecs: Ambaixadors i Banderers. “Cada any, almenys, hi hauria 6 vestits més en el cas que tots feren cessió al Museu Fester”, apunta Fita. No obstant això, resulta impossible mostrar tot aquest material. I el criteri per a exhibir una part del mateix es complica. “Ens veiem obligats a anar retirant. Els últims tenen dret a estar exposats, quins retirem? els més antics? els que tenen més valor?”

És només un exemple de la situació d’estretor en la qual van quedant les instal·lacions del Museu Fester d’Ontinyent. Inaugurat oficialment en 2001 (les obres de construcció es remunten a 1996), les dependències demanen a crits una ampliació o, almenys, una revisió del concepte del propi museu. “L’aposta pot ser per la major digitalització, per la innovació amb les noves tecnologies però, encara així, fa falta més espai, és evident”.

TECNOLOGIA

Una subvenció permetrà gravar la interpretació de ‘Chimo’ d’enguany per a poder gaudir-la, després, en una projecció immersiva, amb ulleres 3D. L’any passat ja es va aconseguir una altra subvenció per a implantar un sistema d’audioguies que permeta una ruta narrada per les instal·lacions, mitjançant codis QR. Però aquesta implantació progressiva de la tecnologia no acaba amb el problema. “No podem permetre’ns, per exemple, una fonoteca, un espai on escoltar i gaudir de tota la música festera que es compon a Ontinyent que és una de les ciutats més prolífiques”, explica Miguel Ángel Fita per a argumentar que el tema de la música morocristiana hauria d’anar més enllà de l’espai dedicat al Mestre Ferrero. Tot hauria de conduir a un museu que faça possible una experiència sensorial i vivencial “i per a això fa falta més superfície”, reitera.

El Museu Fester està concebut per diferents temes. Alguns, encara que formen part de la història, són susceptibles d’anar sent revisats o, fins i tot, millorats. És el cas dels 24 vestits fundacionals o els de les comparses extingides, sense espai per a tots. Uns altres, com l’aportació cultural dels ballets, no tenen una presencia activa.

EL GRAN DESCONEGUT

“El Museu Fester és el millor de la ciutat per aportació de fons privats, per actualitzacions i per manteniment i, no obstant això, continua sent el gran desconegut per als propis ontinyentins i per a continuar projectant la nostra imatge a l’exterior. Ontinyent és un referent en la festa morocristiana, un espill on uns altres volen mirar-se i, en alguns aspectes, la superfície és insuficient”. Dividit en tres plantes, amb una superfície total que ronda els 600 metres quadrats, una ampliació aprofitant l’actual espai obligaria a reformar o repensar els usos de l’edifici de Festers.