El pàrroc de Sant Rafael, en l’atac d’Iran a Israel

“La nit dels bombardejos tremolaven els vidres tot el temps… Els dies següents més tranquil tot, encara que no deixen de passar avions i de nit es poden vore els drons fent passades pel cel…”. Són les paraules del pàrroc de Sant Rafael Pablo Beltran a qui l’atac d’Iran contra Israel ha sorprès de peregrinació durant aquesta última setmana en Terra Santa.

El rector de la parròquia d’Ontinyent ha volgut traslladar un missatge de tranquil·litat a tots aquells que estan preocupats per la seua situació en un context con l’escalada militar i el conflicte internacional en la zona continuen avançant dia a dia, a cada hora que passa. “Estem evitant les zones més conflictives. Ací sembla més tranquil del que ens arriba de la premsa estrangera, encara que mai no se sap”, afegeix Pablo Beltran.

El pàrroc de Sant Rafael participa en una peregrinació amb un grup d’amics de la seua terra d’orige, Almeria, amb els quals ha compartit vivències en la fe i que l’han estat acompanyant, tant materialment com espiritual, en totes les missions per les quals ha anat passant el sacerdot, en Brasil, Zàmbia, Austràlia, Polònia. Explica que portaven quatre anys planificant i preparant aquest viatge que ha coincidit ara amb aquesta situació de conflicte en la regió. En els últims dies han visitat Galilea i tenien previst arribar a Jersusalem.

“De moment n’hi ha un cert clima de normalitat”, explica, tot i que apunta “el que sí que és cert és que no hi ha cues als Sants Llocs. Estem sols a tot arreu… tan sols ens hem trobat un grup que ve d’Indonèsia. Poca gent al carrer, restaurants buits…”.

Lluny de l’anàlisi geostratègic o de valoracions polítiques, per a Pablo Beltran, sí que n’hi ha una alternativa a aquesta situació de tensió entre països: “La solució? Que el més fort frene… però això de no resistir-se al mal i de respondre al mal amb el bé que ens va ensenyar Jesús sembla que no es contempla.

A peu de carrer, almenys als entorns on ens movem, jueus, musulmans i els pocs cristians que hi ha fan vides paral·leles que es freguen de tant en tant sense cap conflicte… Ens unim dia i nit en totes les nostres oracions a tants que demanen la PAU… perquè en una guerra mai no hi ha vencedors, tots perden”, conclou.