Ha escrit una novel·la que, en realitat, encoratja la gènesi de com es va fraguar el cultiu d’un dels productes més emblemàtics d’Ontinyent: el meló d’or. ‘Estimar-se en temps de rebel·lions’ es podrà adquirir aquest estiu amb El Periòdic d’Ontinyent. Joan Micó ens explica quin va ser l’orígen, a partir de la història del seu besavi Joan Penadés, i les claus d’aquell èxit.
Formalment ‘Estimar-se en temps de rebel·lions’ és una novel·la però darrere hi ha tot un estudi ben documentat.
“El llibre és una novel·la perquè no tenia tots els elements per elaborar el discurs narratiu. Existien moltes llacunes, dades que no apareixien i fets que no podien ser presentats. En el pròleg avise que es tracta d’una narració audiovisual que conté tots els elements d’una sèrie en la qual es poden saltar els capítols i la trama continua sent reconeixible. Han sigut dos anys i mig de documentació que m’han ocupat més de quatre hores al dia, consultant digitalment la premsa de l’època a través de les hemeroteques així com els Arxius de la Casa Reial o la Biblioteca Nacional”.
I quina conclusió s’extreu d’aquest treball de recerca?
“Doncs que a Ontinyent, entre finals del segle XIX i principis del XX va sorgir una classe burgesa comercial que, conduïda per la seua activitat professional, va fer el salt des de l’àmbit rural en el qual vivia fins a l’ambient urbà de les grans ciutats com València o París. A través dels negocis i les relacions personals es va produir un gran canvi de cultura que va afectar, fins i tot, la intimitat de les persones”.
I quina va ser la conseqüència per a Ontinyent?
“Aquesta èlit va fer el trànsit del món rural al cosmopolitisme, a cavall entre dos segles. Era una classe conservadora, políticament carlistes, però en matèria econòmica era lliurecanvista, partidària de no quedar-se a casa, d’exportar. En definitiva, l’activitat comercial va canviar la mentalitat d’Ontinyent. Això significa bussejar en l’ADN de la nostra ciutat, a través de personatges tan singulars com Joan Penadés o el baró de Goya-Borràs, ontinyentí propietari de la finca La Baronia i que vivia a París”.
Estem parlant del precedent per al que vindria després, a la segona meitat del segle XX, amb la indústria tèxtil?
“Sens dubte. Estem parlant d’un Ontinyent on hi havia poques fàbriques però aquesta activitat precursora de l’exportació d’un producte agrícola com el meló d’or serà important per a entendre tot el que succeirà després a la nostra ciutat”.
I tot això gràcies a un producte propi com ho va ser el meló d’or d’Ontinyent.
“És que no existia un producte igual d’aquestes característiques: petit, groc, molt dolç. És un producte d’èxit perquè es considera exòtic, un luxe per a tothom”.
I quin és el secret d’aquest èxit?
“El secret són les llavors especials que no tenien res a veure amb els melons que es cultivaven en altres parts. Aquestes llavors arriben fins a Ontinyent de la mà de Joan Penadés Morant, aproximadament al voltant de 1860. Aquesta és la gènesi del producte que després serà conegut com el meló d’or d’Ontinyent. Després, amb els anys el negoci es va anar dividint entre la pròpia família que va seguir l’estela del fundador Joan Morant Penadés, que era el meu besavi”.
El meló d’or que es produeix en l’actualitat manté aquestes característiques fundacionals de fa més d’un segle?
” Naturalment la llavor original ha evolucionat però sí que hem de tenir clara una idea: encara queda suficient element genètic en els actuals melons que s’estan produint a Ontinyent per afirmar que són hereus directes. A més, hem de posar en valor tot el treball col·lectiu que s’està realitzant en els últims anys per recuperar i mantenir aquest cultiu, per preservar-lo i evitar que es perdi. Encara queden coses per fer i es pot seguir avançant en el treball per continuar aproximant-nos al producte original, però cal ressaltar tot el que s’ha fet”.
Què ha suposat històricament per a Ontinyent el cultiu del meló d’or?
“Va significar una injecció econòmica molt important durant dècades. Cal recordar que, en dividir-se la família, van coexistir fins a tres marques: La Corona, Legítimos Penadés i Únicos Melones de Oro. Cada empresa tenien menys de 30 empleats, a més de generar treball indirecte durant els temps de la recollida. Es van arribar a produir 1,5 milions de quilos d’aquesta fruita a l’any. El preu d’una sola peça, a París per exemple, assolia tot el jornal d’un treballador d’Ontinyent que, a principis de segle era d’una pesseta. Es va crear una gran fortuna que va donar pas a una classe burgesa ben assentada”.
Quin retrat es pot fer de Joan Penadés, ‘el patriarca’ gairebé un segle després?
“Crec que el meu besavi era un carlista que tenia una consciència i un compromís total amb la seva ideologia. Una persona que vivia en aquell Ontinyent entre finals del segle XIX i principis del XX, molt rural i tancat. Però la seva activitat comercial el va fer connectar amb el París de la Belle Époque i això li canvia la vida i la seua forma de veure el món”.