L’Estratègia de Mobilitat 2030 del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha incrementat la incertesa sobre el futur del tren Xàtiva-Alcoi més enllà de l’any 2027. El 31 de desembre d’aquest any finalitzen les Obligacions de Servei Públic, la consideració que té i manté viva la línia de mitjana distància del tren que travessa Ontinyent.
Més enllà d’aquesta data, encara que pot existir una pròrroga de cinc anys més, el Ministeri pensa endurir les condicions per a renovar o concedir noves declaracions d’Obligació de Servei Públic seguint criteris de rendibilitat i eficiència en la despesa pública i que la seua permanència es justifique perquè atén un volum important de població o perquè el seu ús és necessari per a ser el mitjà de transport més eficient o perquè aconsegueix ser substitutiu del desplaçament en vehicle privat.
No sembla ser el cas. Almenys, donada l’actual situació en la qual llangueix i continua agonitzant la nostra línia fèrria. Dins de l’històric de greuges comparatius i de promeses incomplertes, pren cos una nova incoherència. Serà capaç l’administració pública de tancar la línia fèrria tot un any, tal com s’ha anunciat per a 2023 per a abordar una reforma i millora per a, quatre anys després desmantellar-la definitivament?
Sembla aberrant. Però no impossible. Així ho creuen des d’alguns sectors sindicals que han començat a mobilitzar-se per a manifestar la seua oposició davant la possibilitat que el tren Xàtiva-Alcoi es mantinga tot un any sense servei. “No és viable, ja que suposaria moltes pèrdues de llocs de treball. A més, l’escassa freqüència dels trens permetria que els treballs pogueren ser duts a terme a la nit, sense que s’arribés a tancar el servei”, expliquen des dels col·lectius implicats en la reivindicació per la continuïtat i millora de la línia.
El temor al fet que, després de tot un any i encara que s’escometen millores, el servei siga irrecuperable, es veu reflectit en el que ha succeït en aquests dos últims anys a causa de la pandèmia. Es van reduir els trens amb direcció a Alcoi i a Xàtiva. Però la freqüència de viatges ja no s’ha recuperat. No s’han restablert els serveis que existien abans d’esclatar la pandèmia.
Un futur lligat a l’oci i al turisme
Algunes iniciatives en els últims anys hi han intentat ser balons d’oxigen per a insuflar vida. Va succeir amb el Tren de la Dipu que tractava d’acostar viatgers, dins d’un pack turístic en el qual s’oferien atractius per a passar una jornada de visita i experiències, per exemple, a Ontinyent.
Però han estat gotes aïllades i que no han mantingut la continuïtat. Els col·lectius que defensen la pervivència del ferrocarril segueixen la seua protesta activa. El pròxim diumenge 9 d’abril duran a terme en l’estació d’Ontinyent una concentració que pretén despertar consciències i compartir la demanda. Ho faran des de València i des d’Ontinyent, on s’ha implicat el col·lectiu Ontinyent en bici.
No obstant això, fins a aquesta actuació ha alçat la polèmica perquè des de RENFE no s’ha autoritzat l’enganxament, per a aquest dia, del vagó especial que permet traslladar a usuaris amb bicicletes. “El vagó està i si es demana amb temps i forma es concedeix, però no han volgut”, expliquen des de l’entitat.
Precisament, l’ús del tren amb finalitats d’oci, per a excursions familiars, amb la possibilitat de carregar les bicicletes, es contempla com una de les vies futuribles per a aquest servei.