Arribar a una ciutat que no és la teua d’origen i trobar-te que es parla una llengua que desconeixes sempre presenta un repte, sobretot per a aquelles persones que volen integrar-se socialment. Un dels recursos dels quals disposa Ontinyent són les classes de llengües de diversos nivells, que s’imparteixen en el Centre Públic de Formació de Persones Adultes Sant Carles.
En total, aquest centre formatiu compta amb 228 persones estrangeres, de 35 nacionalitats diferents, segons dades del centre. Pel que fa als que estudien el nivell inicial, en castellà hi ha 164 alumnes, mentre que en valencià són 23.
Parem atenció a aquests últims, perquè han escollit la llengua vernacla que es parla majoritàriament a Ontinyent, per poder entendre’s amb els seus veïns, amb els pares i mares de l’escola dels seus fills, amb els feligresos de la parròquia o, fins i tot, per a entendre a la mateixa parella… sense que els ontinyentins hagen de canviar de llengua. Fets de parla que es troben en el seu dia a dia, escenes quotidianes, de les quals volen formar part com una o un més.
En una d’aquestes classes, impartida pel cap de departament, Franjo Tejedor, cinc alumnes han compartit la seua història per a explicar què significa per a ells estudiar valencià al centre de formació d’adults Sant Carles. Així, Laura i Nelson fa dos anys que van vindre a Espanya de l’Uruguai i fa nou mesos que resideixen a Ontinyent. “Principalment aprenem valencià per a integrar-nos. Tenim fills adolescents i ells estan estudiant-lo a l’institut. També volem parlar amb el veïnat i ens estan ajudant a entendre’l i ja comencem a escriure WhatsApp en valencià per a comunicar-nos amb ells. Així mateix, ens agrada posar ÀPunt i Mediterráneo 8 per a acostumar l’oïda a la parla”, explica aquesta parella.
En el cas de Tomàs, és originari de Puerto de Santa María, Cadis, i fa dos anys que va vindre a viure a Ontinyent. “La meua parella és valencianoparlant i jo volia parlar amb ell en valencià i estar integrat en el seu ambient, que la gent no haja de canviar al castellà quan estic jo. Volia ser un ontinyentí més. Ara ja vaig a les tendes i comence a defendre’m en valencià”.
Per a Shirley, una metgessa equatoriana que fa un any que viu a Espanya i tres mesos a Ontinyent, el seu objectiu és el mateix que els seus companys de classe: “Integrar-me. Tinc dues filles i van al col·legi Bonavista. Escolte tot el temps parlar valencià i vull entendre la gent i comunicar-me. També els meus pacients i els meus companys em parlen valencià i m’agrada parlar amb la llengua d’ací”, detalla.
Valentina és la que fa menys temps que està a Espanya, concretament set mesos des que va vindre de Colòmbia, dels quals, està cinc a Ontinyent fa cinc. Segons conta, “vull aprendre un altre idioma, integrar-me i també em servirà per a la universitat, perquè m’agradaria treballar en el sector del turisme o la gastronomia”.
L’alumnat considera que aquestes classes de valencià del nivell AUA2 són entretingudes, perquè aprenen mitjançant jocs, texts, cançons i molta pràctica, tot i que aquest grup va de vesprada a una hora, les 15.30, que és una temptació “per a estar fent la migdiada”, bromegen.
Per al professor, resulta “molt gratificant impartir classes de valencià a aquest alumnat perquè no té prejudicis sobre la llengua i la procedència diversa ens enriqueix a tots, tant des del punt de vista de les llengües, com des del vessant cultural”.
La seua voluntarietat i esforç per adaptar-se al seu nou entorn idiomàtic i social, amb el suport del centre de formació d’adults Sant Carles, juga molt a favor seu.
El valencià, element d’integració per als estrangers d’Ontinyent
