Enric Abad i Lluch va decidir eixir de la seua zona de confort, literàriament parlant, que eren els relats curts, perquè li rondava la idea d’escriure una novel·la, una història amb més recorregut. “Vaig entrar en un terreny apassionant però complicat, perquè m’ha suposat un esforç molt gran. He gaudit i he patit moltíssim. Vaig començar els primers esbossos en 2019 i he hagut de documentar-me moltíssim, perquè és una novel·la de ficció ambientada en la primera meitat del segle XX i, aleshores, volia ser rigorós, perquè és una novel·la històrica. Era un món nou per a mi, però a força d’empeny i de moltíssimes hores, vaig anar donant-li forma a la història, amb la il·lusió de crear un treball amb una certa solvència”, detalla l’autor.
En aquest procés creatiu, Enric Abad afirma que “quan escrius literatura, encara que pugues camuflar-ho estàs parlant de tu, el que penses de la vida, com t’agradaria que es construirà el món… estàs parlant dels teus anhels”.
En el seu cas, Els corcs, que és com s’anomena la novel·la, conta la història de la filla d’una família de mitgers, que busca la seua identitat entre Fontanars dels Alforins, València i Ontinyent. Un periple ple d’il·lusions i frustracions, de victòries i pèrdues, d’amors passionals i odis aferrissats, el qual l’obligarà a descobrir fins on està disposada a arribar per a ser lliure. La carrasca centenària que l’ha vista créixer des de petita serà el seu principal refugi emocional. Una història sobre la pugna eterna entre les forces que fan progressar la societat, i aquelles que la fan estancar-se, arreplega la sinopsi.
Com explica Abad, el títol es refereix a una metàfora, que no vol desvetllar completament. “És com un element que degrada les coses, que ens recorda que hem d’estar lluitant permanentment. En la societat hi ha una tendència innata al progrés i altres forces que el frenen i és desesperant, quan penses que s’han assolit certs drets, es torna a retrocedir, però no es pot deixar de lluitar. Quan estava escrivint la història estava una miqueta decebut des del punt de vista dels ideals i la novel·la manifesta eixe contrast entre les il·lusions i el desencant. Però crec que ara encara està de molt més actualitat que en aquell moment”, explica.
Per a l’ontinyentí, les forces que fan progressar la societat “són innates, per això estem on estem després de molts segles. És trencar tota classe d’impediments socials, religiosos, tabús, prejudicis socials, els grans imperis, el totalitarisme… però al mateix temps te n’adones que és com la llei del pèndul i es pot veure de manifest en la regresió política que tenim en tota Europa, de forces que volen fer-nos retrocedir en conquestes socials”.
“Has de ser forta, forta com la carrasca”
Els corcs té dos personatges principals, una dona i una carrasca. El personatge femení té una evolució permanent. Com afirma l’autor, “és una història d’amor i d’amistat, amb valors pedagògics, perquè reconeix la història nostra més recent, en un entorn que reconeixerem tots, perquè la història és ficció, però està incardinada en els fets històrics que tots reconeixerem. Aprofite els fets històrics en benefici de la trama. Un dels episodis importants és al voltant de l’Hospital Militar Internacional i Ontinyent i l’espai físic dels Alforins està molt present, juntament amb la carrasca, que és la que perviu al llarg del temps”.
La novel·la està publicada per Edicions96, editorial amb la qual és la primera vegada que treballa Enric Abad “i m’he sentit molt a gust”. A més a més, està auspiciada per l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA), per trobar-se en la línia de treballs de memòria històrica.
La presentació serà el pròxim 26 d’abril, a les 19.30 hores, en el Centre Cultural Caixa Ontinyent i comptarà amb la presència de l’autor, l’editora i presidenta del CVC, Dolors Pedrós, el president de l’IEVA, Joan Torró i estarà presentat per la tècnica d’Educació de l’Ajuntament d’Ontinyent i amiga de l’autor, Emilia Tortosa. A més a més, l’acte s’inclou en la programació de la regidoria de Biblioteques, amb motiu del Dia del Llibre.
Un projecte en el qual Enric Abad ha posat molts esforços i il·lusions i, encara que sap que continuarà escrivint i que està “amb el radar obert”, de moment gaudeix del llibre que acaba de nàixer.