“Personalment, soc partidari de llevar-li grassa a l’administració. Soc partidari que les Diputacions desapareguen. A vegades funciones com agències de col·locació. Començant per la de València. No té cap sentit que una institució provincial gestione una plaça de bous o un hospital. Hem de canviar la Constitució i llevar la grassa política de les administracions i, per contra, fer l’aparell de l’estat més àgil i racional”. Amb aquestes paraules Enric Morera, president de les Corts, començava part de l’entrevista que la premsa comarcal valenciana li feia amb un motiu d’una taula de debat que va tenir lloc en el Casino d’Agricultura de València.
Un encontre en el qual les 12 capçaleres que integren l’Associació de la Premsa Comarcal Valenciana van poder reflexionar sobre un ventall de temes amb l’actual president de les Corts Valencianes. Un polític amb una llarga tradició a les terres valencianes. Va militar en el Partit Nacionalista del País Valencià i, des d’aleshores ha participat en tots els processos de refundació, des de la Unitat del Poble Valencià passant pel Bloc i, ara, Més Compromís.
Creu que les seues decisions arriben a la gent?
No. No arriben, almenys amb claredat. Sí que crec que arriben a aquells col·lectius als quals se solucionen part dels problemes, però la majoria de la població desconeix el treball que realitzem en les Corts. Tal vegada perquè hem de millorar la nostra comunicació o pel novell de meninfotisme.
En el cas del tren Xàtiva-Alcoi, passen les dècades i no s’arriba a cap solució, es pot arribar a un gran acord per a salvar i potenciar aquesta línia?
Es tracta de ferrocarrils que depenen de l’estat. Des de l’any 2000 existeix un infrafinançament de l’estat en la nostra terra de 10.000 milions d’euros. Eixa falta d’inversió vol empobriment del poble valencià, menys empreses, menys llocs de treball, menys infraestructures per a l’economia productiva.
Com encaixa el valencianisme polític en un món tan global?
Jo no vull ser nacionalista, jo vull ser valencià en un món global, no per a posar fronteres, ser autèntic en eixe món, valorar la nostra llengua, la nostra forma de veure el món.
En algunes comarques, tenim falta d’especialistes en sanitat, inclús es generen dubtes per als hospitals de nova construcció.
Sí, construir els hospitals és una cosa i, després, dotar-los de personal és altra. Però posem clar que tenim la millor sanitat del món. Amb alguns problemes, clar, però gràcies als bons professionals tenim la millor sanitat. El pressupost de sanitat és el principal de la Generalitat, amb 6.000 milions d’euros. I encara no és suficient. La qualitat humana i tècnica que tenim és extraordinari, però no és suficient.
L’entrevista completa es pot consultar en l’edició en paper del dissabte 19 de febrer.