Va ser un dels successos més greus de tot el segle XX a Ontinyent, una tragèdia que marcaria tota una generació i que s’ha anat contant de pares a fills. Va ser, sens dubte, el Nadal més trist.
Tot va passar la nit del 22 de desembre de 1922 (el proper dijous es compliran, per tant, cent anys exactes de la tragèdia). Un tren militar amb prop de 500 passatgers entre oficials i soldats viatjava cap a Alcoi, al Quartell Militar Alzamora (on actualment es troba el centre comercial). Venien d’unes maniobres d’uns quants dies a Xiva. En arribar a l’estació d’Ontinyent es va comprovar que una de les màquines no funcionava correctament, però es va decidir seguir el trajecte cap a Alcoi. Quan el tren estava a punt d’arribar a Agres la màquina espatllada va deixar de funcionar. Es va decidir partir el comboi militar en dos. Una meitat continuaria, almenys fins arribar a l’estació d’Agres, i l’altra es quedaria esperant.
La fatalitat o la negligència van provocar que en el moment d’arrancar la primera part del comboi patinara sobre els rails i colpejara la part de darrere. Es van trencar les falques de pedra que s’havien posat per immobilitzar el tren i aquest va iniciar un descens vertiginós cap a l’estació d’Ontinyent on va xocar contra una locomotora. En el mateix moment es van registrar 12 morts i desenes de ferits (la xifra augmentaria dies després).
Encara que era ja de nit, la gent d’Ontinyent es va mobilitzar per ajudar les víctimes. Algunes van ser traslladades al Sant Hospital. Altres van ser allotjades en cases particulars.
Per aquesta actuació dels veïns i veïnes de la ciutat, dos anys després, el rei Alfonso XIII atorgaria a Ontinyent el títol de “Molt Caritativa”.
Aquest dissabte El Periòdic d’Ontinyent enceta una sèrie de reportatges ‘La tragèdia del tren: 100 anys després’ per aprofundir en el que va passar aquell 22 de desembre de 1922.