Fa aproximadament un any, José Rafael Penadés va traslladar la seua residència a Londres per a posar-se al capdavant d’una de les institucions amb més prestigi dins del món científic: el Centre for Molecular Bacteriology & Infection de l’Imperial College a Londres, en el qual treballen més d’una vintena de grups d’investigació diferents. Allí la seua funció és doble. D’una banda definir l’estratègia científica del centre i trobar camins que permeten el seu finançament i la seua expansió. Per una altra, “com un dels investigadors del centre, tinc la meua línia de treball, que es basa a entendre com els bacteris evolucionen i es fan més virulents i resistents als tractaments antibiòtics”. Dins d’aquesta última part, ha liderat un projecte internacional compost per nou científics pertanyents a les universitats de Nova York, Glasgow, Singapur, Londres, així com dos grups d’Espanya, un del CSIC a València i un altre de la Universitat Cardenal Herrera CEU, també de València.
Sis anys de treball
El resultat d’aquest treball acaba de ser publicat en la revista especialitzada Nature Microbiology. “Des que vam obtindre els primers resultats fins a la publicació hauran transcorregut més de 6 anys”, estima aquest científic nascut a Ontinyent. En ell, Penadés i el seu equip han trobat un nou mecanisme d’activació i transmissió de material genètic entre bacteris, la qual cosa els fa més virulents i resistents. “Aquest nou mecanisme evolutiu s’ha identificat en el gènere Staphylococcus aureus, de prioritat crítica per a l’OMS per la seua multiresistència als antibiòtics i la seua capacitat per a causar infeccions de gravetat”, tal com es feia ressò l’agència Europa Press.
Ara, José continuarà treballant per a entendre com evolucionen els bacteris i com aqueix procés evolutiu els converteix en més perillosos. “Volem entendre com això ocorre per a veure si en un futur pròxim som capaços d’evitar-ho” explica l’investigador. Un treball que, de moment, continuarà exercint des de l’estranger perquè, tal com explica, “a Espanya és molt difícil ser científic, ja que no hi ha una aposta seriosa i clara per la investigació. A més, el sistema perquè la gent obtinga posicions permanents en universitats o en centres d’investigació està corromput completament”, denúncia Penadés, qui lamenta que “en aquest país continua sent més important a qui coneixes que la vàlua individual. I així ens va en matèria d’investigació”.