José Vicente Pascual: “Vam ser els últims en reactivar l’activitat i ara no ens acabem la faena”

José Vicente Pascual, és el gerent de l’empresa Carrosses el Llombo. El seu negoci va subsistir dos anys sense tindre cap ingrés, ni ajudes per part de les administracions. Ara l’’empresa té tanta faena que no pot atendre a tots els clients. Carla Revert repassa amb ell la seua experiència i el moment que viu aquest sector.

Com ha afectat la pandèmia a la teua empresa?

“A l’empresa de Carrosses el Llombo li va afectar molt la pandèmia. Vam haver de fer un ICO de diners per a poder subsistir. En l’empresa érem huit persones. Jo vaig ser l’únic que no se’n va anar a un ERTO, vaig haver de continuar pagant l’autònom perquè l’empresa no desapareguera, perquè no tenia la capacitat econòmica per a pagar l’acomiadament de tots els treballadors. Ni lloc per a emmagatzemar totes les carrosses i camions. Vam haver de donar de baixa les assegurances dels camions, vam parlar amb l’Ajuntament perquè ens retardara i fraccionara els pagaments de l’impost municipal. Vam parlar amb els inquilins de les nostres naus per a pagar el 50%, perquè aquesta era l’única manera de continuar mantenint l’empresa avant. Volíem pagar, però no teníem ingressos per a fer-ho. No vam tindre pràcticament cap ajuda. L’ajuntament ens va donar una quantitat molt xicoteta i, gràcies a l’Associació Artesans i Professionals de Moros i Cristians València, de la qual formem part, que van crear una sèrie de fires per diferents poblacions per a promocionar les diferents empreses del sector dels Moros i Cristians, vam poder aconseguir uns pocs diners més. Aquestes fires es continuen celebrant gràcies a la col·laboració de la Diputació de València”.

Us heu reinventat diversificant el negoci?

“Nosaltres vam decidir mantindre el negoci, perquè no teníem la capacitat econòmica per a construir un pla B. Els diners que teníem estalviats gràcies a les Cavalcades de Reis de l’any 2020, els vam utilitzar per a pagar les despeses que l’empresa tenia. No podíem fer carrosses o elements perquè ningú invertia i nosaltres no teníem diners per a fer-ho i previndre la situació que estem vivint ara. Jo vaig estar més de quatre mesos sense anar a l’empresa perquè m’entrava depressió en veure que no hi havia correus per contestar, carrosses per pintar, ni clients als quals atendre o visites previstes”.

Com ha sigut la tornada a la “normalitat”, hi ha més treball o el mateix que els anys previs a la COVID?

“Nosaltres vam ser dels últims sectors a reprendre l’activitat, totes les empreses van obrir i nosaltres seguíem sense poder fer el nostre treball. El novembre de 2021, en ser pròxim el Nadal vam començar a notar més el treball, encara hi havia incertesa, però ja ens van contractar. Després va vindre Alcoi, les festes de Moros i cristians semblaven que reprenien la normalitat, des d’aquell mes ja no hem parat ni un moment. El treball s’ha multiplicat respecte als anys previs a la pandèmia. Jo soc el gerent de l’empresa, el que pinta i atén els clients. Porte des de les festes d’Alcoi que no puc alçar-me de l’oficina, perquè hi ha tant de treball que puc abastir-lo tot. He buscat a gent perquè m’ajude a pintar, perquè ja no puc fer el meu treball. Canvie les cites dels meus clients perquè no els puc atendre. Hi ha una allau immensa de treball. Deixem a molts sense servei, tant de bo poguérem atendre’ls a tots, però ens és impossible”.

Quina és la situació actual del sector en general?

“Aquest sector s’ha desbordat, cap carrosser pot arribar a tot. Perquè estem fent el treball de l’any 2020 i del 2022, fa dos anys que estem treballant al mateix ritme. No sé si és perquè tornen a gaudir i ho volen celebrar en gran, però mai havia viscut aquesta situació”.

Què has aprés d’aquesta situació?

“M’he adonat que dins del sector les altres empreses estan al teu costat quan tot et va bé, però quan arriben situacions complicades no són capaces de donar-te suport. Va haver-hi companys als quals vaig secundar abans de la pandèmia, que després em van cridar per a mostrar la seua poca empatia. Creien que en tindre tants treballadors no anava a poder aguantar i anava a haver d’acabar tancant l’empresa. Aquestes coses em van fer mal i ja sé que no he de confiar en tots, només en aquells que van mostrar el seu suport quan tot se n’anava a pic”.

Tindreu presència en les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent?

“Nosaltres fem el 90% del treball que hi ha al poble. Hem fet carrosses per a la capitana dels Mudèjars, l’Ambaixada dels Omeies i l’Ambaixada dels Arquers. A Reis la Capitana Cristiana li vaig haver de dir que no, perquè no tenia temps per a fer totes les carrosses, em va saber molt malament. A més, en l’Entrada infantil de normal tréiem 30 carrosses i enguany portem 43 carrosses. Enguany hi ha una allau de carrosses, no sé a quina hora s’acabarà l’Entrada infantil”.

Principalment, en quines poblacions esteu treballant?

“Nosaltres treballem en tota la costa de Moros i Cristians, des de Salou a Mojácar. També participem en Cavalcades de Reis i festes patronals, de fet arribem fins a Madrid i Màlaga. Fem treball de tota mena i en totes les ciutats, la gent ens busca per a tot.