La connectivitat via satèl·lit és una manera d’esquivar la censura?

Fa poc llegia al Deutsche Welle, mitjà de comunicació públic alemany, un article sobre l’ús que ha donat l’exèrcit ucraïnés a la xarxa de satèl·lits Starlink de SpaceX, companyia propietat del multimilionari Elon Musk, per a guiar els atacs dels seus drons, quan em va sorprendre un paràgraf en el qual el mateix article parlava dels usos de la connectivitat a la Internet satel·litària, que és la qual proporciona precisament Starlink.

Un d’aquests usos és lògic, però fins ara, no se m’havia ocorregut que la connexió satel·litària pogués servir per a això: saltar-se les restriccions que diversos països com la Xina i l’Iran apliquen a la xarxa de xarxes. En aquests països i en uns altres, els continguts d’Internet estan fortament censurats, per la qual cosa els seus ciutadans veuen restringides les informacions a les quals tenen accés.

Un gran avantatge de la connectivitat satel·litària a Internet és que la informació només passa per un filtre, que és el de l’empresa subministradora. En aquest sentit, doncs, hem de fiar-nos que aquesta empresa no censurarà continguts, i que oferirà el servei de connectivitat complet.
No obstant això, la idea d’utilitzar la Internet satel·litària com a recurs per esquivar la censura interna en un país, presenta alguns problemes, sent el primer d’ells el material per a poder connectar-se.

Són poques les empreses que ofereixen aquest servei, la qual cosa converteix els seus enviaments en fàcils de controlar. Descartada gairebé per complet la possibilitat de rebre el terminal i l’antena al país en el qual s’usaran, queda la possibilitat de rebre’ls en un país veí, i entrar-los de contraban.

El preu de compra i el cost de la connexió, amb pagaments recursius que no són precisament barats, constitueixen un altre obstacle. Novament, el pagament a través d’un banc d’un tercer país pot ser una opció, però deixa la possibilitat d’ús d’aquest servei a l’abast de les poques persones que puguin permetre’s utilitzar els serveis d’un banc d’un tercer país, o que tinguin un mecenes.

Finalment, i com ja ha estat advertit en el cas ucraïnès, l’ús del terminal de connexió satel·litària, en enviar i rebre informació, ho fa detectable per mitjans que els països en els quals se censura Internet tenen i no dubten a emprar per a identificar i capturar als dissidents.

La idea, doncs, d’usar satèl·lits per a saltar-se les restriccions de l’accés a Internet, és bona, però subjecta a alguns problemes que la converteixen en difícil a la pràctica.