fbpx

La connectivitat via satèl·lit és una manera d’esquivar la censura?

Fa poc llegia al Deutsche Welle, mitjà de comunicació públic alemany, un article sobre l’ús que ha donat l’exèrcit ucraïnés a la xarxa de satèl·lits Starlink de SpaceX, companyia propietat del multimilionari Elon Musk, per a guiar els atacs dels seus drons, quan em va sorprendre un paràgraf en el qual el mateix article parlava dels usos de la connectivitat a la Internet satel·litària, que és la qual proporciona precisament Starlink.

Un d’aquests usos és lògic, però fins ara, no se m’havia ocorregut que la connexió satel·litària pogués servir per a això: saltar-se les restriccions que diversos països com la Xina i l’Iran apliquen a la xarxa de xarxes. En aquests països i en uns altres, els continguts d’Internet estan fortament censurats, per la qual cosa els seus ciutadans veuen restringides les informacions a les quals tenen accés.

Un gran avantatge de la connectivitat satel·litària a Internet és que la informació només passa per un filtre, que és el de l’empresa subministradora. En aquest sentit, doncs, hem de fiar-nos que aquesta empresa no censurarà continguts, i que oferirà el servei de connectivitat complet.
No obstant això, la idea d’utilitzar la Internet satel·litària com a recurs per esquivar la censura interna en un país, presenta alguns problemes, sent el primer d’ells el material per a poder connectar-se.

Són poques les empreses que ofereixen aquest servei, la qual cosa converteix els seus enviaments en fàcils de controlar. Descartada gairebé per complet la possibilitat de rebre el terminal i l’antena al país en el qual s’usaran, queda la possibilitat de rebre’ls en un país veí, i entrar-los de contraban.

El preu de compra i el cost de la connexió, amb pagaments recursius que no són precisament barats, constitueixen un altre obstacle. Novament, el pagament a través d’un banc d’un tercer país pot ser una opció, però deixa la possibilitat d’ús d’aquest servei a l’abast de les poques persones que puguin permetre’s utilitzar els serveis d’un banc d’un tercer país, o que tinguin un mecenes.

Finalment, i com ja ha estat advertit en el cas ucraïnès, l’ús del terminal de connexió satel·litària, en enviar i rebre informació, ho fa detectable per mitjans que els països en els quals se censura Internet tenen i no dubten a emprar per a identificar i capturar als dissidents.

La idea, doncs, d’usar satèl·lits per a saltar-se les restriccions de l’accés a Internet, és bona, però subjecta a alguns problemes que la converteixen en difícil a la pràctica.