El conseller d’Economia, Rafael Climent, manté una de les veus més crítiques dins del seu propi govern. Aposta per parar el virus perquè existisca l’activitat econòmica. Però aquesta postura implica l’aportació de fons públics en forma d’ajudes als sectors productius.
– El Consell ha reconegut que la situació està fora de control i les diferents postures del govern autonòmic denoten una divisió a l’hora d’afrontar el problema.
“Nosaltres (Compromís) érem partidaris, abans de Nadal, de més restriccions. Si no és per a la Covid-19, l’economia no pot funcionar. Ara som la primera autonomia en casos, hem perdut la traçabilitat, la pressió assistencial és molt forta i tot apunta al fet que encara vénen quinze dies
molt dolents en tots els indicadors. Naturalment si no canviem, si continuem sempre fent el mateix, no controlarem la situació, no dominarem els efectes del virus”.
– I quines més restriccions es poden adoptar? El confinament total?
“Personalment sempre he sigut partidari de decretar de forma més estricta. El confinament total? El confinament és l’única medicina que s’ha demostrat efectiva i ha donat resultat. Però això depén del govern central que és el que regula l’estat d’alarma. Però nosaltres, dins de les nostres competències, hem de ser els més estrictes que siga possible. I això passa per una actitud individual també. De casa al treball o a estudiar i, de nou a casa. Només comprar l’essencial per a viure. I res més. Això sí que tenim potestat per a fer-ho. I tot el que puga, ha de teletreballar, encara que reconec que el teletreball és complicat i necessita pactar-se i regular-se, però ara és una necessitat de força major, per a salvar la situació. Un de cada quatre treballadors valencians està afectat pel virus o confinat”.
– Vosté ha proposat el tancament dels centres comercials
“Sóc partidari de mantenir oberts els que tinguen menys de 800 metres quadrats i siguen essencials. I tancar aquells on hi ha mobilitat i per tant més contacte i més possibilitat que el virus es contagie. Aquesta mesura no s’ha tingut en compte per part del meu govern, per això entenc que en algunes mesures restrictives arribem ja tard. De totes maneres, he de reconéixer que, malgrat les diferències internes, hi ha moltes mesures que hem consensuat i on s’han tingut en compte les que s’han plantejat des de Compromís”.
– Els sectors productius més afectats per les restriccions es queixen. La fam també mata. Com es pot viure sense ingressos?
“Estic d’acord, si fem restriccions en l’àmbit econòmic, l’administració ha de generar ajudes, per això estem treballant per a traure decrets que ajuden als sectors més afectats. El divendres 22 aprovàvem un paquet de 160 milions que aportaran conjuntament la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments. Es tracta d’una mesura que va destinada, sobretot, a autònoms i treballadors de l’hostaleria, l’oci, la venda no sedentària i les activitats artístiques i esportives. Es tracta de sectors que han perdut una mitjana del 40% de la seua facturació i que podran accedir a ajudes de 2.000 euros per empresa i 200 euros per treballador”.
– Però aqueixa injecció pot servir de matalàs suficient per a aguantar?
“Aquestes ajudes es preveuen fins al 15 de febrer que és la data que contempla el tancament d’aquests establiments en el decret, després analitzarem l’evolució de la situació. En tot cas ja estem preparant un altre decret complementari per al mateix sector en el qual s’estipulen altres 80 milions d’euros per conceptes, per exemple, com les quotes dels treballadors a la Seguretat Social. També hi haurà, en aquest segon decret altre apartat de 8 milions d’euros per a autònoms que han perdut fins al 70% de la seua facturació. I altres 17 milions de complement per a treballadors que han estat en ERTOS”
– L’hostaleria i afins són els únics sectors beneficiats en les ajudes del Consell?
“No exactament. Les ajudes complementàries per a autònoms o treballadors en ERTO són transversals. A més preparem un tercer decret amb 7 milions d’euros destinats als sectors de l’artesania i les empreses vinculades al món de les festes com a pirotècniques o indumentàries festeres. A tot això cal sumar els 100 milions que hem posat d’ajudes directes, 50 milions per a préstecs bonificats i altres 50 milions perquè la Generalitat entre en el capital d’eixes empreses. En total invertirem 380 milions d’euros en ajudes, som el govern autonòmic que més. Cap altra comunitat ha fet una cosa similar. Encara que estiguem en una situació molt dura, hem de posar ajudes per a salvar la nostra economia”.
– Existeix alguna recepta per a salvar la nostra economia sense perjudicar la salut col·lectiva?
“La desconec, però li diria a la gent que confie que, encara que estem en una situació dramàtica, estem traient diners de baix terra. Estem en una gran crisi de demanda, existeix desconfiança i por per part de la ciutadania, però farem el possible per a detenir la pandèmia. Demanaria continuar treballant i responsabilitat”