Cal reconèixer que Miguel Àngel Mullor (president interí de l’Ontinyent 1931 CF i que serà substituït en juny per Juanma Bas) és un home de paraula. Encara que això no sempre siga positiu. Ell havia amenaçat amb entrebancar el treball periodístic i ahir, finalment, va complir la seua paraula.
Els fets. Partit Ontinyent-Canals, a punt d’acabar, minut 90. L’equip professional de El Periòdic d’Ontinyent que des de fa tres anys realitza l’espai Ontimaníacs dedicat als partits de l’Ontinyent es disposa a accedir al camp des dels vestuaris. El seu objectiu: recollir imatges de la celebració en la gespa i les entrevistes dels protagonistes. Porta tancada dels vestuaris (això no sol passar). L’equip torna a la tribuna i tracta d’accedir al camp des del córner. Però un membre de la seguretat de l’estadi es dirigeix ostensiblement: “no podeu entrar, no podeu accedir”. Per què? “Són ordres del president. Són ordres directament de Mullor. Fins que no passen 10 minutos no podeu entrar”. I en un gest que l’honra afegeix: “ho sent xics, no sé cosa meua”.
L’equip de El Periòdic d’Ontinyent torna a la part central de la tribuna a esperar. No han passat ni 5 minuts. Ni tan sols 3, però altres mitjans i, fins i tot, alguns aficionats que tenen costum d’entrevistar, ja estan sobre la gespa i fent la seua feina. Ningú els havia impedit el pas.
Una mesura de la directiva que aporta coses positives al club? No. De fet, minuts després alguns membres de la pròpia directiva es van desmarcar d’una decisió personal i unilateral del qui, encara, és president. Simplement una humiliació de Miguel Ángel Mullor cap a El Periòdic d’Ontinyent. La tenia jurada. La va complir.
El president en funcions té tot el dret a complir la seua paraula (encara que aquesta siga ridícula i destarifada). Nosaltres tenim el dret de contar les coses. L’obligació de narrar el que va passar.