La Intel·ligència Artificial en els mitjans de proximitat

La Universitat Miguel Hernández d’Elx ha sigut l’escenari triat per a una nova edició del Fòrum Arrels, que organitza l’Associació Premsa Comarcal Valenciana en col·laboració amb la Generalitat Valenciana i la pròpia universitat il·licitana.
Al llarg del matí els ponents han analitzat les oportunitats que suposa la Intel·ligència Artificial per als mitjans de proximitat.
La jornada, presentada per les alumnes Miriam Campillo i Nerea Blasco, ha comptat amb un primer torn de benvinguda, en el qual el president de l’associació, Santiago Sanchis, animava els estudiants presents a viure la seua vocació com a periodistes sense por als nous reptes i desafiaments que presenta la professió en l’actualitat. El vice degà de Periodisme, Félix Arias, destacava la importància de jornades com esta per a crear sinergies entre els mitjans de comunicació i la UMH. En representació de la Generalitat, Francisco González, director general de Comunicació i Promoció Institucional, defensava que la Intel·ligència Artificial al principi pot ser abrumadora però no és el final del periodisme, sinó que té enormes potencialitats. Per això, jornades com esta contribueixen a donar a conéixer les eines que apliquen la IA, que sempre han d’utilitzar-se combinades amb l’ànima i cor. “La IA és una eina molt potent, l’objectiu és donar-li ànima”, concloïa Francisco González.

Utilitats
En la primera de les ponències, presentada per l’alumne Jaime Ramón Valls, Quico Domingo explicava les utilitats de Larson IA, una ferramenta desenvolupada per dos empreses, Mortensen i Minoria Absoluta. Entre les utilitats de Larson per a la premsa de proximitat està el monitoratge de mitjans de referència, la generació d’articles i d’idees, la generació de pòdcasts a partir d’un butlletí de notícies, generació de newsletter o fins i tot l’adaptació d’un mateix contingut per a diferents xarxes socials.

La IA com a copilot periodístic
En la segona taula de debat, moderada per l’alumna de Periodisme Marta Rico, el malagueny Demo Peláez presentava Journo, una eina que crea textos a partir d’àudios i vídeos. Peláez explicava que ja són prop de 700 periodistes els que utilitzen aquesta eina que contribueix a optimitzar el procés de transcripció per a deixar temps per a centrar-se en crear contingut de qualitat. Peláez destacava la importància que el contingut creat respecte les normes redaccionals. Per això, Peláez destacava que perquè una informació tinga valor afegit és més necessari que mai que el contingut generat per la IA siga revisat per periodistes. D’aquí ve que també siga qualificat com a “copilot periodístic”.

Véncer la resistència al canvi
Per part seua, Tomás Mayoral, periodista expert en digitalització de redaccions, destacava que la IA ha d’ajudar a multiplicar la capacitat dels mitjans de comunicació, especialment als mitjans més xicotets, que tenen menys recursos, però que si aprofiten bé les eines que aporta la IA poden tindre moltes oportunitats davant si. Per això, Mayoral animava a “normalitzar” l’ús d’eines de IA i d’esta manera, que els periodistes puguen dedicar el seu temps a les tasques principals i no a les secundàries. Això, reconeixia, suposa “eixir de la zona de confort”. Per la seua experiència, Mayoral explicava que en general, els canvis en les redaccions es veuen amb reserva i por, però animava a “canviar el criteri, perquè la IA ha arribat i cal integrar-la” en el treball dels periodistes.
Esta segona taula generava un interessant debat ens els ponents i els assistents (estudiants de Periodisme i periodistes en actiu), que portava a afirmar a Tomás Mayoral que la tecnologia ha canviat el periodisme, fins i tot l’estructura de les notícies. A més, tant Mayoral com Peláez coincidien a assenyalar que la IA pot aportar als mitjans de comunicació eines per a adaptar-se a les noves generacions, ja que permet personalitzar el contingut i això és especialment important per a arribar als més joves.