Dins del degoteig constant de pèrdua de població de la Vall d’Albaida, l’última dada proporcionada per l’INE apunta un lleuger repunt en el creixement demogràfic. D’aquesta manera, gener de 2021, tancava amb un increment de 119 habitants més en aquest territori, deixant una xifra total de 87.674. Un alt en el camí o una tendència que seguirà a l’alça, encara és aviat per a dir-ho, però segons l’especialista Daniel Alfonso pot trobar-se una explicació a aquest fenomen, tenint en compte que 2020, any a què es refereixen les dades de gener de 2021, va ser un any totalment atípic, ja que la pandèmia va fer acte d’aparició i va tenir lloc un confinament sense referents pròxims.
“Cal pensar que a causa de la pandèmia hi ha persones que van tornar als seus municipis d’origen per a teletreballar i es van reempadronar en aquestes, per la qual cosa pot ser aquesta circumstància la que haja causat aquest increment”, detalla Alfonso. El que sí que és un fet és que la Vall d’Albaida és una comarca que envelleix a marxes forçades, “mor més població que naix”, apunta el professor, per la qual cosa és una realitat que ha de tenir-se en compte a l’hora de definir les polítiques assistencials a mig-llarg termini.
16 creixen, 16 baixen i 2 es mantenen
Es produeix una diferència notable entre unes localitats i altres, ja que en 16 d’elles s’ha perdut població, en 2 no s’ha modificat el còmput i en les altres 16 s’hi ha incrementat la quantitat d’empadronats. Perquè un municipi siga tractor d’immigració, segons l’historiador i geògraf, s’han de donar dues circumstàncies: que oferisca treball, és a dir, que tinga una activitat econòmica dinàmica i amb necessitat de mà d’obra, i que tinga disponibilitat d’habitatge assequible. En aquest sentit, Quatretonda ha perdut 56 habitants, una maçada per a la seua població de poc més de 2.000 veïns, mentre que la caiguda de Bocairent també ha estat significativa, amb 41 veïns censats menys, que la deixa amb 4.101 habitants.