Laura Cucart rep trucades els dissabtes, els diumenges, però també un dilluns a la una de la matinada. A l’altre costat del telèfon sona la veu d’algun veí que ha trobat un gos perdut o ferit en la carretera i no sap molt bé que fer amb ell. Immediatament, Laura es desplaça fins allí i es posa en contacte amb algun dels veterinaris amb qui col·laboren per a assistir a l’animal. És una tasca que porten repetint anys, concretament des del 2008 quan va nàixer a Ontinyent la protectora d’animals La Vall d’Albaida. Un treball silenciós, però que és crucial per a la supervivència de molts gossos i gats que queden desemparats a la ciutat a la mercé de la seua sort.
Laura és la vicepresidenta d’aquesta associació sense ànim de lucre que al costat de Dúnia Pardo (secretària), s’encarreguen de coordinar una xarxa de huit cases d’acollida per a gossos i gats. Un número que pot fluctuar segons els voluntaris que cedeixen les seues llars per a dotar a aquests animals d’un sostre fins que siguen adoptats. “Ara mateix amb tan sols huit cases d’acolliment només podem fer-nos càrrec de 15 animals. Estem en un moment de saturació perquè no ixen més animals en adopció i no disposem de més espai”, explica. Al que afegeix: “Moltes vegades hem de sol·licitar per Facebook si algú vol acollir l’animal”.
Una xifra que en alguns moments ha arribat a ser de 30 animals, per la qual cosa es veuen obligades en molts casos a cedir-los a residències canines, en el cas dels gossos. Això suposa un cost afegit per a l’associació, només l’any passat van destinar gairebé 3.000 euros per a esmenar les despeses d’aquestes residències.
En aquesta línia també treballa l’associació Vinculados (zona Ontinyent/Albaida), tal com ens ha indicat la seua presidenta Mari Carmen, en aquests moments disposen de sols tres cases d’acollida. “A la gent moltes vegades li fa pena acollir l’animal perquè després s’ha d’adoptar, tot i això hem tingut temporades que hem arribat a tindre 5 o 6 cases”.
Més de 14.000 euros en despeses
La protectora La Vall d’Albaida es van gastar en 2021 més de 14.000 euros en factures del veterinari (consultes rutinàries, vacunes, xip, operacions), pinso per a les cases d’acolliment, tarifa del mòbil de la protectora, combustible per a transportar els animals, esterilitzacions realitzades per compte propi, així com les residències canines, esmentades anteriorment. Uns diners que ixen directament de les butxaques de la protectora i que és possible gràcies a totes les iniciatives que fan al llarg de l’any: loteries, merchandising, rifes o donacions particulars, entre altres.
“Nosaltres no som un servei públic, estem fent les funcions que li tocaria fer a l’ajuntament. Ha d’haver-hi una partida pressupostària destinada al benestar animal”, reclama Laura. L’ajuntament d’Ontinyent sols es fa càrrec en aquest sentit de l’esterilització de les colònies de gats que hi ha repartides a la ciutat. Un procés que es duu a terme a través del que es coneix com el mètode CER (capturar, esterilitzar i retorn), per a evitar que aquests ferals es reproduïsquen sense parar, i així poder controlar la seua població. Un treball costós que duen a terme els voluntaris de les protectores de la ciutat i pel qual l’any passat el consistori va destinar 15.000 euros.
Així mateix, des de les associacions animalistes s’incideix en què el seu treball va molt més enllà de les colònies felines. “Ací et trobes un gos atropellat i si són les tres de la vesprada el servei de recollida de la canera ja no el recull fins a l’endemà”. És aquest un dels punts més complexos. Encara que Ontinyent disposa dels serveis de la canera de la Mancomunitat, entitat que ha de fer-se càrrec d’aquests animals, el seu horari es limita als matins de dilluns a divendres. Això obliga a fer que en moltes ocasions siguen les protectores les que acullen els gossos en les seues pròpies cases.
Tanmateix, manifesten que la coordinació entre la policia local i l’àrea de medi ambient no “és efectiva” quan es produeix l’avís d’un animal perdut. Segons relaten, s’ha donat la circumstància en què l’agent policial no ha volgut introduir a l’animal en el seu vehicle el que ha obligat al ciutadà a portar-lo pels seus mitjans fins a la reguarda policial situada en la zona de l’estació, on l’animal passa el cap de setmana fins que el dilluns es posa a disposició de la canera mancomunada.
El refugi que mai ha arribat
L’abril de 2019, l’ajuntament anunciava que l’antic abocador de la Clariana, acolliria un refugi d’animals i una aula de naturalesa, aprofitant les instal·lacions de l’edifici (al voltant de 430 metres quadrats). La proposta sorgia de la protectora La Vall Albaida, precisament per a cobrir les necessitats amb les quals actualment han de lidiar. Després de tres anys el projecte continua aturat i de moment, sense cap intenció de reprendre’s. Segons ha explicat a aquest periòdic la regidora de Sostenibilitat, Sayo Gandia, en l’actualitat “les necessitats són diferents” a les de 2019.
“En aquell moment la canera la Mancomunitat no tenia les condicions d’ara, s’ha millorat en aquest aspecte. Crear un refugi només per a la ciutat suposaria abandonar el servei mancomunat, cal tenir en compte que l’ajuntament destina uns 40.000 anuals a la quota de la canera mancomunada“. És per això que des del consistori aposten per continuar millorant el servei que ja es presta, en lloc de crear-ne un nou.
Tot i això, Cucart posa l’accent que un refugi no és el mateix que una canera. Tal com explica, el refugi no és un mer espai on deixar l’animal, sinó que es tracta d’un centre de sociabilització on la mascota rep l’assistència de professionals per a evitar el seu aïllament. A més, recorda que en l’actual canera no es permet tenir gats i l’horari continua sent molt limitat.
Una canera amb esperit de millora
En aquest sentit, la setmana que ve està previst que la regidora de Sostenibilitat es reunisca amb el conseller delegat de Residus i Canera de la Mancomunitat, Julio Biosca. Segons ha avançat el conseller a aquest periòdic, la idea és treballar en la millora de l’habitabilitat d’aquest espai. Això podria traduir-se a adequar la parcel·la del recinte perquè els gossos puguen realitzar circuits de passeigs, exercicis de sociabilització i activitat física amb algun professional de la matèria en un futur. En l’actualitat ja existeix un grup de voluntaris que passegen els gossos als matins. “Es tracta d’actuar conjuntament perquè aquest espai transcendisca d’una canera convencional“. Tanmateix, no s’ha concretat si això podria significar un augment de l’horari establert, una mesura que oxigenaria la tasca de les protectores.
En relació amb la capacitat de l’espai, tal com ha informat Biosca en aquests moments hi ha nou gossos, una xifra que s’allunya de l’aforament màxim permés que segons els seus càlculs aquest seria d’uns 40/45 animals. Unes xifres que es mantenen baixes gràcies al fet que en els últims anys s’ha incrementat notablement el nombre d’adopcions.