Cap a l’any 2009 l’horta del Llombo d’Ontinyent (la Vall d’Albaida) veia nàixer un nou grup musical. Als inicis eren 5 músics que amb el pas del temps barrejarien estils que van del gypsy, al klezmer passant pel swimg o la música balkànica. I és que el folk de l’Europa de l’est aterrava a Ontinyent de la mà de la Trocamba Matanusca. Entre aquells primers precursors estava Pau Sanchis (trompeta), que recorda com eren les primeres actuacions a peu de carrer amb l’electrocarro. “Portàvem un carro d’aquests de dur tela on guardàvem un motoret per a l’altaveu, el carro pesava tant que se’ns trencaven les rodes. Jo recorde portar diversos recanvis i acabar arrossegant-lo perquè se’ns acabaven trencant sempre”.
El primer concert de la Trocamba va ser a l’Ateneu de Ca La Mera. “Teníem sols cinc cançons i les vam acabar repetint unes dues o tres voltes”, detalla Sanchis entre rialles. A partir d’eixe moment el grup va anar creixent i nous instruments es van anar incorporant. Bandes com Balkan Beat Box, Municipale Balcanica, Di Grine Kuzine, Mahala Rai Banda o l’Amsterdam Klezmer Band han estat molt presents des dels inicis en les melodies dels ontinyentins. “Josep Satorre (antic baixista) va ser qui ens va introduir la música balkànica. Ell portava les cançons i nosaltres les anàvem traient d’oïda perquè no teníem les partitures. Va ser qui ens va donar la corda perquè anàrem descobrint el nostre propi estil”, detalla.
En l’actualitat ja són dotze músics que acumulen a l’esquena tres discs autoproduïts: ‘Balkan Gypsy del Bancal’ (2011), ‘Mandoro i Boruca (2015) i el seu últim treball ‘A pic i pala’ (2019), que va estar nominat a millor disc de música de fusió i mestissatge als premis Carles Santos. Tanmateix, la seua música ha sonat a places, carrers, teatres i escenaris d’arreu del món. Països com Portugal, Itàlia, França, Regne Unit o Àustria han vist veure passar la furgoneta de la Trocamba ja siga per pujar-se’n dalt un escenari o enmig del no-res, en format xaranga amb l’electrocarro. Una música que ha compartit escenari en bandes com Dubioza Kolektiv, Asian Dub Foundation, Julian Marley, The Skatalites o Che Sudaka, entre altres. “Si t’eixia un bolo nosaltres buscàvem 3 o 4 més. En qualsevol placeta paràvem per tocar i passar la gorra. En Suïssa ens vam pagar un càmping amb els diners que vam arreplegar”, recorda Pau.
En aquests moments es troben perfilant vàries idees per a ací uns mesos anar anunciant-les. Entre aquestes, la millora de l’espectacle ‘Teatrocamba’, una actuació visual on la música, la il·luminació i la coreografia van de la mà. En les pròximes setmanes actuaran en diferents llocs, entre aquests Castelló de la Plana, l’11 de desembre, i València el 12 de desembre. Amb i tot això, la banda ontinyentina viatjarà fins a Finlàndia a finals del mes de gener per fer sonar el seu ‘balkan gypsy del bancal’ en Riihimäki i Kokemäki.
El grup està format per: Pau Sanchis (trompeta) Tanyo (bateria), Óscar (clarinet), Pau Barberà (acordió) , Joan Negro (trombo),Joan Mont (trombó i bombardí) Kike Suay (Saxo) , Joan Mayor i Pau Romero (percussions), ,Rubén (baix) Botella (baix-acordió-guitarra elèctrica) , Gerard Vercher (saxo), Xavi Torró (Têcnic de sò), Josep Satorres (merchandising).