Mentre un gran nombre de sectors econòmics van tornant a poc a poc a la normalitat, hi ha un a la nostra ciutat que ha d’aguantar un any més sense oxigen. I ja van dos. Es tracta del sector de les festes. Són empreses, amb un perfil de pimes, majoritàriament de caràcter familiar, que sustenten les nostres celebracions. En època de vaques magres se senten “desemparats”. És cert que segons les seues mirades i situacions particulars es mostren més o menys optimistes per aquesta crisi que estan patint en primera persona, però la realitat s’imposa en un àmbit en el qual els seus treballs estan vinculats a l’artesania i a l’art.
“ESTEM Al LÍMIT”
Un d’aquests exemples és Carrosses el Llombo, una empresa formada per set treballadors, que estan en ERTO, excepte el seu gerent, José Vicente Pascual, que intenta mantenir l’empresa a flotació. “La suspensió de les festes ha fet estralls en el sector i estem al límit, vivint d’estalvis i de les nostres famílies, però no hem tancat, continuem resistint”, explica refutant els rumors sobre el seu tancament. Per Nadal va poder facturar 8.000 euros, quan en una campanya de Reis bona aqueixa quantitat pot arribar fins als 200.000. “Els ingressos són molt limitats, durant mesos són zero, i les despeses no paren”, afig.
Un sector de difícil accés a les ajudes públiques, com a indústries artesanes que són. “Tinc la qualificació artesana de la Generalitat Valenciana que certifica la nostra activitat com a empresa de construcció de carrosses i escenaris”, afirma José Vicente Pascual.
Acompanyat pel dissenyador morocristià d’Alcoi, Juan Climent, coincideixen que “ens hem marcat Nadal i Reis, com el punt d’inflexió a partir del qual el sector puga començar a remuntar”, perquè l’estiu 2021 ja el donen per perdut. Juan Climent destaca que a Alcoi s’han unit les empreses de la festa en una associació d’artesans, per a tindre major força i representació com a interlocutors “allà on faça falta i també per a lluitar contra l’economia submergida d’aquest sector”. Un model que es replicarà en diferents punts de la Comunitat Valenciana.
“ÉS UNA CARRERA PER A SOBREVIURE”
Els ballets de referència a la ciutat són uns altres dels grans afectats d’aquesta crisi sense precedents per a la festa. Fanny Donat, del Ballet Òpera defineix la situació com “molt dura, perquè les festes completaven econòmicament l’activitat del centre”. Un espai que es va haver de tancar, que després es va obrir al setembre amb les despeses extraordinàries per a garantir la seguretat i “amb un missatge contradictori per a la gent, perquè se li advertia que es quedaren a casa”. Ara tenen dues actuacions a la vista, una d’elles la del Cotif a l’Alcúdia, i confien en les cavalcades de Reis per a tornar a eixir als carrers a ballar.
Quant a les ajudes és molt crítica, principalment amb la Generalitat per no haver-les secundat com a centre oficial de dansa que és i manté que les professores van fer classe “tres mesos sense cobrar per a no deixar a l’alumnat de costat”. A tot això se sumen “les despeses extres d’assessoria per a accedir a ajudes, a les quals no hem pogut accedir, perquè li les han donades als primers que arribaven. Això és una carrera per a sobreviure”, detalla. El suport major ha sigut de la institució més pròxima, l’Ajuntament d’Ontinyent: “El dia internacional dels Museus, Nadal i una iniciativa en el dia internacional de Medi Ambient són algunes de les iniciatives en les quals ens han donat la seua ajuda”.
Per a Masters Ballet, un dels factors més durs d’aquest moment és la incertesa de quan es reprendran les festes, per la qual cosa no es pot fer cap planificació sobre aquest tema. Al factor econòmic per a fer front a les inversions dels últims anys sense tot just ingressos, se suma “l’esforç humà de ballarins i professorat, la pèrdua emocional que suposa el fet que no existisca aquest nexe amb les persones que estan fora i que tenien una cita ineludible cada estiu”, explica Mª Carmen Mompó.
El tema de les ajudes és “decebedora”, perquè els tràmits solen ser difícils i les administracions “no tenen en compte als col·lectius artístics”. Per a Masters també les ajudes municipals han sigut les que han insuflat una mica de líquid durant aquest temps. Malgrat tot afirma que “la il·lusió per seguir avant està intacta i que hem barallat per tot el que s’ha pogut fer, com l’espectacle Aladdín, la gala Anaprode i el funcionament de l’escola, en la qual ens estan secundant totes les persones que ve”, però sí que és cert que la crisi per la pandèmia està tirant un fort pols al sector.
“AQUESTA ÉS UNA CRISI QUE TAMBÉ PASSARÀ”
L’experiència de més de 35 anys de trajectòria ha fet que el Dissenyador Fester, l’ontinyentí Manuel
Vicente Quinto, veja aquesta situació com una crisi “com les tres o quatre fortes que he passat i aquesta també passarà”. Reconeix que la seua situació actual li permet “adaptar-me a les circumstàncies, recórrer als estalvis i plantejar-m’ho com unes vacances, les que mai puc tindre”. Enguany ho dóna per perdut laboralment i veu esperances en 2022. “Hi ha moltes expectatives posades l’any que ve i quan la festa torne, hi haurà unes ganes enormes”, conclou.
“HEM OBERT NOUS MERCATS GRÀCIES A INTERNET”
L’empresa ontinyentina Brodats Barber, com el seu nom indica, es dedica als brodats artesanals, fonamentalment de la Setmana Santa, “representen un 95% del volum del nostre treball”, explica Juanjo Barber.
La seua estratègia empresarial davant aquesta situació “capejant el temporal tan bé com siga possible” ha sigut “viatjar més i ser més actiu en xarxes socials i en la nostra web, a partir d’un curs que vaig fer de posicionament”. De la mà de professionals del sector i amb una aposta per la inversió, “hem aconseguit ser visibles en internet. Fa dos anys no ho érem i aquesta circumstància ens ha obert nous mercats”, declara. Abans el treball “pràcticament entrava només, ara cal buscar-lo i en aquest sentit, una pàgina web actualitzada i completa, amb un posicionament òptim en els cercadors, ha sigut una eina molt útil”. Una altra de les vies d’entrada de recursos ha sigut la confecció de màscares antibaf, amb brodats personalitzats. L’empresa compta amb cinc treballadors i Juanjo Barber explica que els encàrrecs que realitzen de mantells brodats són treballs a llarg termini, per la qual cosa han pogut donar continuïtat a l’empresa, encara que siga a un ritme molt més pausat que el que hi havia. De fet, aquesta setmana s’estrenava el mantell de la patrona de Torrejón de Ardoz, fet per l’empresa ontinyentina.