El Clúster Tèxtil Sanitari d’Ontinyent ha despertat tal interés que s’està estudiant com a cas d’èxit per la Universitat Complutense de Madrid. La investigació està encapçalada per la professora del departament de Geografia de la universitat madrilenya, especialitzada en sistemes de producció local (SPL) i districtes industrials, Rosa Mecha. Per a la investigadora, el cas d’Ontinyent és un exemple d’èxit i consolidació de com un territori “ha sabut reconvertir-se i readaptar-se a la crisi provocada per la pandèmia”, explica Rosa Metxa. El seu objectiu ara és “visibilitzar i investigar a fons i amb el suport de dades les claus de l’èxit d’aquest clúster”.
Un cas d'”intel·ligència col·lectiva”
La investigadora es va fixar en les notícies que es produïen durant la pandèmia i el cas d’Ontinyent era present en els mitjans, per la qual cosa va despertar el seu interés. Segons explica, el seu primer contacte amb la capital de la Vall d’Albaida ho va fer a través de la pàgina web productosemergencias.com, creada en un temps rècord, com a plataforma de venda per a tots els articles que fabriquen en la zona, relacionats amb la situació d’emergència de la pandèmia. “D’aquesta manera vaig entrar en contacte amb l’Ajuntament d’Ontinyent i amb ATEVAL, que m’estan prestant la seua col·laboració i ajuda”, apunta la professora, la qual cosa és ja una mostra de l'”interés per aquest clúster”.
En aquest sentit, Rosa Mecha entén que el cas d’èxit de la capital de la Vall d’Albaida es deu a “la intel·ligència col·lectiva, perquè és fonamental la implicació en l’adaptació industrial la suma d’agents socials, des de l’alcalde, Jorge Rodríguez, fins a l’últim treballador, passant per l’empresariat”, detalla la professora.
Precisament aquesta implicació de tots els estaments socioeconòmics de la ciutat podria ser una de les causes que subjauen a l’èxit d’aquest model.
El èxit més gran a Espanya i exemple internacional
Rosa Mecha s’atreveix a avançar que el Clúster Tèxtil Sanitari d’Ontinyent és “el model de major èxit a Espanya de reconversió”, perquè està continuant l’activitat en aquest camp sanitari i que fins i tot “pot ser un exemple internacional”. La intenció és realitzar l’estudi amb l’obtenció de dades a través d’informació oficial i entrevistes personals, que implicaran el desplaçament de la investigadora a Ontinyent, treball que es realitzarà durant aquest any. Amb tota la informació es trauran les conclusions i la pretensió és “la publicació en revistes d’alt impacte, així com la traducció del treball, almenys en anglés, perquè siga visible en revistes científiques, bé siga d’economia, geografia o empreses”, avança Mecha.
La professora de la Universitat Complutense de Madrid, especialista en sistemes de producció local advoca perquè els territoris aposten per tindre una indústria consolidada i una certa autonomia productiva respecte a tercers països. “Ací tenim el saber fer, facilitat de cooperació, innovació, reconversió industrial i implicació d’agents socials i instituts tecnològics. Tots aquests elements es donen en el cas d’Ontinyent”. Per això li sembla més lògic “produir ací productes essencials, per a evitar importar-los de països que estan molt lluny, com la Xina, i que es desplacen amb grans vaixells que contaminen”.
Ser la seu autonòmica de la patronal del tèxtil, així com disposar d’un campus universitari són elements que sumen com a dinamitzadors de l’economia i la riquesa intel·lectual col·lectiva.
Generació d’ocupació, en moments de crisis
El sector del tèxtil d’Ontinyent va ser capaç de readaptar la seua producció davant la crisi sanitària i un dels fets més destacables és la capacitat per a “generar ocupació”. Va reaccionar “ràpid i bé”. Cal recordar que durant l’any 2020, la indústria d’Ontinyent va reduir l’atur en un 3,15%, en un moment en el qual s’estaven destruint llocs de treball de manera generalitzada.