Jordi Torró durant la gravació del documental al Txad.
L’expedició que va emprendre Javier Cantó al Txad, el passat mes de febrer, per a evitar la ceguesa de centenars de locals, es convertirà en pel·lícula-documental. Així ens ho ha contat el seu càmera i productor, Jordi Torró de Summit Productions, que es va sumar a l’expedició per deixar testimoni de tot el viscut. La producció que està prevista que finalitze al mes de juny o principis de juliol, conta el dia a dia de l’equip capitanejat per Cantó. Una missió que va nàixer amb la finalitat de pal·liar el problema de ceguesa evitable provocada per les cataractes i que ha tingut els seus fruits: 256 cirurgies en menys d’una setmana, un rècord que ha fet possible que molts d’aquests residents recuperen la visió.
Al documental es poden veure escenes quotidianes de l’expedició i anècdotes que s’han viscut, però també el moment de les intervencions quirúrgiques. “Es pot veure com parem en un bar de carretera i està la carn sense refrigerar, plena de mosques”, conta. “Tenim gravat com es para d’operar perquè s’ha de fer una transfusió de sang a una de les pacients”, afegeix. Torró també recorda com eren els moments de posar l’anèstesia, en els que havia de deixar la càmera per aguantar les mans dels pacients. “Cada deu minuts se n’anava l’efecte de l’anestèsia i començaven a moure les mans, aleshores en eixos moments havia de deixar la càmera i ajudar en la intervenció quirúrgica”, narra Torró.
“En el documental no ha donat temps a col·locar totes les entrevistes, jo tenia pensat fer tres documentals, però hi havia 7 hores gravades, aleshores hem anat reduint i en lloc de fer tres capítols, era farà una pel·lícula documental amb una hora i mitja de duració”, conta. La idea que porta entre mans Jordi és presentar el projecte a plataformes com HBO i Netflix (gràcies a un contacte), així com a productores espanyoles, i amb la recaptació finançar “una màquina valorada en 7.000 euros perquè es puga operar a més gent de cataractes, però a un ritme més ràpid”, afirma.
Torró no descarta fer una segona producció, quan tinga lloc la pròxima expedició, en la que faria un seguiment d’alguns dels pacients. “Un segon documental serien les experiències de la gent d’allí, fer entrevistes i el seguiment d’alguns dels pacients, com es desplacen des del seu poble fins a la localitat on tenia lloc la cirurgia”, comenta. Cal tindre en compte que alguns arribaven des de 300 quilòmetres de distància, fins i tot alguns es desplaçaven des de Guinea. Per això, molts dormien en els voltants de l’edifici que exercia de centre de consultes.
Estrena del documental
Encara que no hi ha data d’estrena, Torró detalla que la idea és fer-la a Ontinyent en algun espai on també tinga lloc una exposició fotogràfica que acompanye l’estrena del film. Pel que fa a l’equip de la producció també hi han participat cares conegudes del món artístic i cultural d’Ontinyent, com el compositor i director Saül Gómez, encarregat de la base d’àudio, i el jove director de cinema, Alex Moriana, qui ha estat col·laborant en la part del muntatge, el color i els efectes de so.
