Després d’una setmana feliç i alegre a El Clariano amb la victòria del derbi contra l’Atzeneta UE, l’Ontinyent 1931 CF torna a jugar a domicili visitant un camp històric, com el San Fernando. Allí es troba el Burriana, el seu pròxim rival, situat en la part baixa de la classificació, però un equip al qual Roberto Bas li té molt de respecte.
• Com està el vestuari després de la victòria contra l’Atzeneta?
En acabar el partit, com és normal, el vestidor estava eufòric. Al final, igual que jo dic sempre, el millor és mantindre l’equilibri en la derrota i en l’eufòria. És un partit. Està clar que era un partit especial, a mesura que el vaig denominar jo, perquè era un derbi. Però, al final, tan sols s’han de celebrar els tres punts, no hem aconseguit res més. De moment, portem l’objectiu de la permanència complit. Somniem en un altre, però encara no el tenim assolit. Per tant, molt bé, fantàstic, diumenge tots contents, dilluns també. Entrenament molt distés, molt alegre. Sempre és millor a l’hora de recuperar i treballar amb victòries, però nosaltres sabem que no podem perdre l’objectiu del qual busquem. I, aquí és on hem de traure tot el que tenim i un poquet més per obtenir-ho.
• L’Ontinyent 1931 CF mai ha perdut un derbi de la Vall d’Albaida en tota la seua història, com ho valora?
És molt gratificant que no hàgem perdut mai un derbi en la Vall d’Albaida. Ara ja parlem d’unes paraules que són majúscules. Guanyar a l’Atzeneta en sa casa i en El Clariano és molt. El que destacaria, sobretot, de l’últim derbi, és que crec que és el primer partit que vaig veure un vestidor madur per a jugar aquests partits. Abans, estic parlant de 2a Regional contra l’Agullent, Bocairent, L’Olleria la temporada passada…, els veia més nerviosos-tensos de l’habitual. En canvi, durant aquesta setmana, abans del partit, vaig veure un vestuari que era madur per a aquests tipus de partits. Eixien amb confiança i amb les coses clares per a emportar-se els tres punts. Això és el que em va agradar i em va donar una certa confiança i seguretat abans de començar. L’experiència de jugar aquest tipus de partits està notant-se.
Una cosa que va donant-se de tant en tant, l’assimilen, i saben quan han de reaccionar. No tindre por, sinó al revés, han de canviar la por per la il·lusió, la confiança, la seguretat… Totes aquestes coses positives que et fan que sigues capaç de traure la victòria. A seguir d’ací al final amb la mateixa línia i tractar de millorar, sobretot de cara a porteria rival. És el nostre hàndicap. Generem prou ocasions, i clares, per acabar tan sols clavant 1 a 0, i en acció a baló parat.
• Osoro, Pablo Francés i Cobo, possiblement, seran baixa, 3 dels jugadors més importants i amb més minuts, com afectarà l’equip?
Osoro complirà un partit de sanció per cinc grogues, Pablo Francés li han eixit dos partits. El tema de Cobo és el que no tenim clar. Al final, tot queda en una luxació d’un dit. Pensem que és possible que, tal volta, amb una bona protecció, i si ell vol, perquè al final sempre tindrà l’última paraula, puga viatjar a Burriana. A partir d’aquí, està clar que és molt possible que, en el cas que vinga, no participe d’inici. Són tres baixes que són oportunitats per a altres companys, perquè portàvem dues setmanes pràcticament repetint l’onze, si no fora pel tema de Cristian. L’únic canvi que va haver de Torrellano a casa contra l’Atzeneta va ser Dani per Cristian.
El tema d’Osoro i Pablo obri l’oportunitat a uns altres. El de Cobo, encara que pràcticament estiguen participant tots els davanters, també obri oportunitats a un altre futbolista que, de cara al Castellonense, si no porta molts minuts acumulats, podria repetir. Ho veig com unes rotacions que no han fet falta que les dirigim nosaltres, sinó que les mateixes sancions s’han produït. Teníem molts jugadors amb cinc grogues: Rafeta, Adam, Alexandru… encara queden amb 4. Per tant, d’alguna manera indirecta s’han produït aquestes rotacions en aquestes posicions. Ara, rotacions i oportunitats.
• El Burriana està en descens, pensa que la classificació fa justícia al joc de l’equip? Serà un partit paregut al de la primera volta?
Està clar, el Burriana està el tercer per la cua, però la setmana passada va anar a casa del Llevant i va guanyar 0-1. A nosaltres el que ens ha de valdre és això. Veure que en, aquesta categoria, qualsevol equip, dona igual de l’últim al primer, et resta punts, i és el que nosaltres no volem. Volem estar còmodes d’ací a final del campionat. Mantenir el marge que tenim, i gestionar-lo bé. A partir d’aquí, enfocar si aconseguim un nou objectiu. Però, el Burriana és un equip que li tinc molt de respecte, perquè va vindre a El Clariano amb una estructura molt defensiva, i això a nosaltres ens costa moltíssim.
• Arribem al tram de temporada on tots els equips redoblen els esforços per poder complir objectius. Veu a l’equip amb “gasolina” suficient per a aquest tram final de temporada?
És una incògnita. El que puc dir és que el partit contra l’Atzeneta vam veure físicament molt bé a l’equip. Per exemple, Osoro va demanar el canvi, Chimo va acabar superfatigat, Andreu igual… Però, és normal. Era un partit que tenia molta tensió, i la tensió també fa acumular i a l’hora d’aparéixer la fatiga sempre venen les enrampades. Fins al moment, jo els veig molt bé. La intensitat en els entrenaments continua sent alta, que és el nostre secret, o la clau. D’ací a final no sabem. Açò en un moment donat pot aparéixer dos o tres jugadors que no acaben de trobar el seu millor nivell, però el que està clar és que en tenim altres. Igual si detectem alguna cosa que no és normal quant a la intensitat, tractar de gestionar a eixe tipus de jugadors.