Un club el fa gran la seua trajectòria esportiva, les metes aconseguides, el seu estil de joc, el suport de la massa social que arriba a tindre. Però a un club també el fa gran el reconeixement als que van ser figures del seu passat més gloriós. Això és el que va fer l’Ontinyent 1931 C.F. (l’hereu de l’Ontinyent C.F.) en els prolegòmens del partit del diumenge contra el filial del Llevant. L’homenatge a Roberto Mora, Toni Cambra, Olivella i Toni Úbeda (Ben-Barek) va possibilitat que l’afició del Clariano demostrara la seua estima per jugadors que van formar part de les pàgines més brillants del futbol de la ciutat, quan l’Ontinyent militava a la Segona Divisió.
Úbeda Ben-Barek, Cambra, Mora i Olivella van ser jugadors que van portar amb orgull el nom d’Ontinyent per tota Espanya, tant és així que es van enfrontar a equips com el Sevilla, Celta, Oviedo, Mallorca, Rayo Vallecano, Cadiz, Betis, Valladolid, Alabès, Coruña, etc. Tots ells equips que han sigut de Primera Divisió.
Antonio Úbeda Olcina, conegut per tots amb el sobrenom de Ben-Barek, futbolista honest en el camp, entregat i esforçat, lluitador incansable, dels que sentien l’escut i la samarreta, va formar part d’aquella plantilla que va aconseguir el que seria el primer ascens de L’Ontinyent CF a la Segona Divisió nacional, la promoció va ser contra l’Eibar i Hispania d’Almeria. Ascens aconseguit el 9 de juny de 1963 a la Condomina de Múrcia, amb el major desplaçament d’aficionats en la història. Antonio Úbeda finalment no va poder assistir i el va representar el seu germà Pepe Úbeda que també va vestir la samarreta de l’Ontinyent durant temporades.
Toni Cambra Sempere (Cambra), l’elegància en persona, dotat d’una intel·ligència futbolística que el feia un avançat al seu temps perquè sempre practicava un futbol creatiu, imaginatiu; va formar part de la plantilla que va aconseguir el que seria el segon ascens de L’Ontinyent CF a la Segona Divisió nacional, la promoció en este cas va ser contra el Cacereño i la Cultural Leonesa. Ascens aconseguit el 16 de juny de 1968 a l’estadi de la Fuentecilla, d’on es recorda la famosa frase “el Onteniente, ni se compra ni se vende”. Cal recordar que en esta segona promoció d’ascens.
Roberto Mora Galiana (Mora), davanter precoç, atrevit i descarat en l’atac, mai va estar condicionat per la seua joventut perquè jugava al mateix nivell que els seus companys que havien pujat l’equip a Segona Divisió. Com a promesa del futbol local, va fer el salt al Castelló on va ser company i amic de Vicente del Bosque. Els dos aconseguirien l’ascens dels orelluts a Primera Divisió.
Manuel Aparicio Aparicio (Olivella), defensa seriós i contundent, amb galons sobre la resta dels companys, va acabar convertint-se en un dels grans capitans de tots els temps. Estimat i respectat en el vestuari i en la ciutat on va decidir quedar-se i fer la seua vida.