Hi ha trens en la vida que no es poden deixar passar i l’ontinyentí Javier Ballester Bordera no s’ho va pensar dues vegades quan li van oferir ser cap de partida en la cuina del Bistró Guggenheim Bilbao, on havia estat fent les pràctiques del grau superior de Direcció de cuina, que havia cursat en Batoi (Alcoi).
Sí que s’ho va pensar almenys una vegada, sobretot per deixar a la seua família, amics i ciutat darrere i començar una nova etapa. “Quan em van oferir el lloc m’ho vaig pensar poc, perquè era un treball amb responsabilitats i era una oportunitat laboral única per a mi. A més la meua família també em va animar a fer el pas”, explica Javier Ballester.
Quant al que va sentir recorda que va ser “un xoc” perquè “no tenia intenció de quedar-me a Bilbao”, però una vegada va fer el pas va sorgir la felicitat i “molt d’orgull que pensaren en mi en quedar una plaça vacant”. Entre les tasques que implica el seu lloc, es troba supervisar que els plats isquen bé de cuina i té al seu càrrec a quatre becaris, que s’encarreguen de pastisseria i entrants. “De la mateixa manera que em van ensenyar a mi, ara faig jo el mateix”, afig aquest ontinyentí.
El xef que està al capdavant de la cuina d’aquest restaurant, que no para d’acumular crítiques extraordinàries de comensals i que pertany al conegut grup IXO, és Alejandro Bazán, amb el qual treballa Javier Ballester.
Aquest professional dels fogons també se sent especialment satisfet d’haver treballat durant quasi dos anys els caps de setmana en el restaurant d’Ontinyent La Cuina, on també va entrar de pràctiques de la seua formació prèvia: el grau mitjà de Cuina i gastronomia, també cursat en Batoi.
Quan comenta com se li va despertar el ‘gusanillo’ de dedicar-se a la gastronomia, Javier confessa que “m’ha agradat des de sempre”. A casa té dos bons referents, “la truita de creïlles de la meua mare” i “l’arròs caldós de la meua àvia”, que és el que més troba a faltar d’estar lluny d’Ontinyent, a la seua família.
Però Javier Ballester és conscient que aquesta “professió significa molt sacrifici i treball dur, a més quan més festa és més treball hi ha”. Per açò segueix treballant dur, per a superar-se cada dia.