Beatriu Casanova (1991, Ontinyent) ha estat l’actriu principal dels dos últims treballs de Pupil·les –el grup de rap electrònic valencià de moda– dos videoclips que són els darrers avançaments del que serà el nou àlbum de les valencianes, ‘Tot i res’, i que veurà la llum el pròxim 9 de febrer. Concretament, l’ontinyentina ha protagonitzat una història d’amor que rememora els estius a l’illa mediterrània de Formentera i que ha arribat en forma de dos audiovisuals: ‘Formentera-València’ i ‘La Paret’. La producció ha tingut lloc en diferents localitzacions de València. En les escenes podem veure a l’ontinyentina passejar pels carrers de Benimaclet acompanyada de l’actor Emili Giordano.
“Per a mi ha sigut una oportunitat d’or que em deixaren viure aquesta experiència”, comenta. I és que és la primera vegada que Beatriu es posa davant les càmeres per a protagonitzar el videoclip d’un grup de música. Una experiència que descriu com “enriquidora” i que li ha permés trobar-se a si mateixa. “Gravar un videoclip no té res a veure amb una obra de teatre on el clímax va conduint-te a les emocions del personatge, ací de sobte estàs clavada dins una banyera plena d’espuma davant una càmera i el diuen ‘ara has de plorar’ i tu sols vols que riure”, comenta Beatriu entre rialles.
Vinculada al món de la dansa des de ben menuda, en tan sols quatre anys va creuar els passadissos del ballet Opera, centre de dansa per antonomàsia d’Ontinyent, per a formar-se com a ballarina, els escenaris han estat “la seua segona casa”. Ara, ha decidit pegar el salt i formar-se professionalment com a actriu. Una decisió que li ha portat prendre-la un bon grapat d’anys i és que Beatriu és professora d’angles de secundària. No obstant això, els cops que dona la vida va forçar a aquell “cuquet” que portava arrossegant des de la infància a eixir a la llum. En aquest sentit, al setembre es va presentar a les proves d’accés de l‘Escola Superior d’Art Dramàtic de València (ESAD) –el centre de formació actoral amb més prestigi de la Comunitat Valenciana– i finalment va entrar aconseguint la puntuació més alta, sent la primera de tots els aspirants en accedir-ne.
“M’encanta ser professora perquè crec que té molt a veure amb ser actriu, estàs en un escenari perpetu. Encara que tenia la plaça i l’estabilitat d’aquesta professió, no volia quedar-me a mitges i sense pensar-ho molt em vaig presentar a les proves gràcies a un professor magnífic de teatre que em va ajudar a preparar-les”. Ara està submergida en aquest món de les arts escèniques, motiu pel qual ha demanat una excedència en la feina per a continuar formant-se i coneixent a actors i professors que descrius com “esbalaïdors”. “Tinc professors que sols per això ja val la pena”, conclou.