Formen part de la nostra tradició. Fins i tot, els espanyols tenim un segon Nadal al voltant de l’Epifania i del seu protagonisme. Però, sabem realment qui eren els Reis Mags? Què hi ha de mite i de realitat respecte a ells?
Si ens fixem estrictament en la Bíblia i en els versicles en els quals s’hi fa referència a ells, no podem assegurar ni que foren Reis, ni que foren tres. I és que diu textualment Sant Mateu, en els seus versicles en què parla del naixement de Jesús: “després d’haver nascut Jesús a Betlem de Judea, en el temps del Rei Herodes, uns mags d’Orient es van presentar a Jerusalem dient: on és el que ha nascut, el rei dels Jueus? Perquè hem vist la seua estrella i venim a adorar-lo”. Per tant, d’on es va deduir que eren 3? El primer lloc a on es parla del número tres, és al Líber Pontificalis, un llibre del s. IX que recull històries i llegendes cristianes. Potser prové del fet en què en regalar or, encens i mirra, i no especificant-se res més, es va deduir que hi havia una persona per regal, o tanmateix, es va determinar així pel simbolisme d’aquest número per als cristians (Santíssima Trinitat).
I els noms?
Els noms Melcior (Melchior), Baltazar (Bithisarca) i Gaspar (Gathaspa) apareixen també en el Líber Pontificalis, encara que també es recollien ja aquests noms en l’Evangeli Armeni del s. IV.
Eren Reis? Eren Mags?
Tal com els coneixem ara, no. De fet, segons els historiadors, el terme mag s’usava en aquell temps per a referir-se a persones de cert poder, normalment relacionades amb el coneixement científic, com a astrònoms o aquells que en general tenien devoció per l’astrologia… pel que la teoria que foren astròlegs, o astrofísics pot tindre molt de veritat. A més, en les primeres il·lustracions que es conserven dels personatges, no apareixen amb cap corona, objectes que no van aparéixer sobre els seus caps fins a segles més tard.
Els seus orígens
Tampoc es pot assegurar quins eren els seus orígens, però tot apunta al fet que els tres (si aquest era el número) provingueren de Pèrsia, de l’Aràbia Fèlix, o Aràbia del sud. Per tant, la imatge del rei de rostre negre seria bastant improbable, i de fet no apareix en els textos o en les imatges fins a finals de l’edat mitjana, coincidint amb una intenció d’universalitzar el cristianisme. Moment, en què els van decidir separar i fer que vingueren respectivament d’Europa, Àsia i Àfrica.
I què hi ha de l’estrella?
Cap text ni prova científica ha pogut demostrar quina era la seua procedència ni la seua naturalesa. I malgrat que habitualment hem sentit que podria tractar-se d’un cometa, i en concret del Cometa Halley, sembla que tampoc és una certesa, ja que de fet, el Halley es va deixar veure uns anys abans del naixement de Jesús, i tenint en compte que de mitjana passa cada 75 anys, seria improbable que haguera tornat a aparéixer en dates tan properes.
Altres teories que s’hi han estudiat és que els reis mags podrien haver assistit a l’explosió d’una supernova. Si bé aquestes són molt potents i poden ser vistes fins i tot en plena llum del dia, hagueren deixat rastres que s’haurien pogut observar i estudiar actualment, i no hi ha cap indici que això va passar en aquells anys.
L’opció més compartida per la comunitat científica i la que sembla més factible, és que s’haguera produït una conjunció planetària. Unes conjuncions que es van succeir en aquella època en diverses ocasions, ja que l’any 2 i 3. Abans de Crist, Júpiter es va ajuntar amb Saturn fins a 3 ocasions. Això, a més, coincideix amb el fet que a l’època romana, la conjunció de planetes eren símbol del naixement d’un Rei.
Tenint en compte tot això, i deduint que no se sap amb certesa d’on provenien exactament, ni el seu número, ni com van arribar fins a Betlem o què va ser el que els va guiar, sí és cert que la tradició ha arribat fins als nostres dies, i que continuarem recordant i celebrant cada dia 6 de gener el dia en què els Reis van adorar a Jesús.
La importància que tradicionalment donem a eixe fet ens permet gaudir de Nadal més llarg al món.