Fa uns dies es complien tres anys des que es decretara el confinament, a causa de la pandèmia per la COVID-19. Pocs són els indicis visibles que queden d’aquell malson sociosanitari, tan sols les màscares en els centres sanitaris i clíniques de fisioteràpia, així com en farmàcies.
Però el que ha sigut “la pesta” dels nostres dies, ha deixat un rastre silenciós, però no per això menys rellevant: els malalts amb Covid persistent. Una d’elles, l’ontinyentina Estela Bas, ha relatat com és la seua vida des que es contagiara per primera vegada, el 15 de gener de 2021. “Al tercer mes d’estar amb la malaltia, en comptes de millorar, empitjorava“. Començava així un infern que està transitant “amb el suport de la meua família i sense perdre l’ànim, pels meus dos fills”, explica.
Cefalees, rigidesa a les cames, dolor d’ossos i articulars, inflamació cranial, fatiga, atac al sistema nerviós central… Conviure amb la Covid persistent “m’ha destrossat la vida”. Ara està lluitant per a aconseguir la incapacitat permanent, alguna cosa que no resulta fàcil, perquè en els casos de major gravetat, es continuen denegant incapacitats.
Per tot això, per a visibilitzar aquesta problemàtica i reivindicar recursos i drets, aquestes persones malaltes han llançat una campanya de recollida de signatures, perquè des del Govern d’Espanya s’escolten les seues demandes.
L’objectiu: recollir 5.000 signatures
A través del grup, Covid Persistent s’han recollit ja més de 3.200 signatures, en change.org, però el seu objectiu és de 5.000 pel que fan una anomenada a la ciutadania per a participar. Cinc són les sol·licituds al Govern d’Espanya: El reconeixement de la patologia de Covid persistent per part dels representants polítics i de la comunitat sanitària; destinar inversió a la investigació d’aquesta malaltia; atenció mèdica especialitzada i formació al personal sanitari; solucions en l’àmbit dels drets laborals en l’estat del benestar i proporcionar recursos als xiquets i adolescents malalts.