Són de carn i os, però per a l’alumnat de l’escola Masters Ballet, són el mirall on mirar-se. Es tracta dels ballarins que van començar les seues trajectòries professionals en aquesta escola de dansa d’Ontinyent i que han volat lluny de casa, per a formar-se i per a viure d’allò que va començar com una cosa divertida, però que va acabar captivant-los. Diferents promocions de ballarins que han retrobat a Ontinyent per primera vegada, dins de la iniciativa que l’escola ha denominat Masters pel món i que inclou, una taula rodona, interactiva i enriquidora, que tenia lloc aquesta setmana en el Centre Cultural Caixa Ontinyent, i la I Gal·la Masters pel món, que se celebrarà demà diumenge, en el Teatre Echegaray, en dues sessions de 17.30 i 19.00 hores. Julia Cambra, Jana Isabel, Emma Bas, Vicent Muñoz, Andrés Casanova, Marc Perigüell, Patricia Insa i Lucía Terol compartien amb els assistents a l’acte les seues experiències, deixant testimoniatges i aprenentatges gravats entre un públic totalment receptiu. També en temps real es van connectar Blanca Tolsá, Marta Llopis i Cristina Maestre. En les seues paraules hi havia històries de superació, sacrifici i també de recompensa per “lluitar per un somni”, explicaven. I és que els que han optat pel camí de la dansa, saben que no és fàcil i que requereix renúncies i fins i tot a vegades, ensopegades i dubtes en el camí. Jana Isabel, qui té el seu projecte personal de ‘Balla amb el ser’ l’expressava d’una forma molt clara: “Si alguna cosa és per a tu, torna a tu”. Un dels denominadors comuns de tots els testimoniatges era el suport de l’escola Masters, que senten “com la nostra pròpia casa”. Se senten afortunats per haver-se format inicialment en la seva pròpia ciutat, de la mà de grans professionals: “Masters ens fa especials, ens fa com som i tots som aquí per ells”, afirmava Marta Llopis. No sols han begut coneixement tècnic, també han aprés a bregar amb les flaqueses de la professió, els aspectes psicològics i a saber estar damunt d’un escenari amb naturalitat i afrontar qualsevol imprevist que puga succeir. “Masters ens ha ensenyat que tothom val”, apuntava Patricia Insa, mentre que Lucía Terol afegia: “En la dansa et compares amb tots i en Masters hem aprés a ser nosaltres mateixos, al fet que tots podem ballar i aportar”. Andrés Casanova compartia amb el públic: “trobe a faltar ballar, perquè en el conservatori només pugem a l’escenari a final de curs i uns minuts. Jo intente pensar que cada classe és un festival”. Per part seua, Marc Perigüell està diversificant la seua formació i vol sumar a la dansa el cant i la interpretació. Unes generacions àvides de cultura i aprenentatge.
Un dels fets constatats pels ballarins és que en centre Europa la dansa i, en general la cultura, tenen una major consideració per part dels governs i també de la societat en general. Emma Bas explicava “ells valoren la dansa d’una forma especial, l’aprecien i la remuneren. Els estudis de dansa s’imparteixen en la universitat que és només per a arts”. Per la seua part El xoc cultural es queda només com a anècdota per a tots els que estan en països europeus, ja que han anat encaixant complint el seu somni. “Al principi trobes a faltar a la teua gent, però arriba un moment que se supera”, afirma Vicent Muñoz, ballarí a Alemanya. Per a Julia Cambra, ballarina de La Veronal, recorda amb molta il·lusió la 1a generació de Pam Pam Dansa.
Masters pel Món: el mirall on mirar-se els joves
