L’Associació de Malalts Cardíacs i Anticoagulats d’Ontinyent és un col·lectiu que està a la disposició de la ciutadania els dimarts i dijous en el poliesportiu municipal i en la seva pàgina de Facebook, Amca Ontinyent.
– Com va sorgir la circumstància de fer el pas per a presidir AMCA?
– “Fa més de 30 anys que estic en AMCA i he tingut diversos càrrecs en la junta. Quan l’anterior president ens va comunicar que per motius de salut presentava la seva dimissió, els meus companys em van proposar per al càrrec. Em van ajudar a fer aquest pas endavant, perquè una associació necessita persones que es facen càrrec d’aquesta, i AMCA per la seva naturalesa sociosanitària encara més si cap. L’associacionisme és molt difícil, perquè exigeix un grau d’implicació gran. A més, costa acceptar que un mateix té una malaltia, sempre pensem que els afecta més als altres, a excepció de quan la vida ens estrenyen el nus de la corbata i t’adones que va de debò”.
– Quina és la repercussió de les malalties cardiovasculars?
– “Hem de tenir en compte que les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort, després el càncer i, per darrere, les segueixen les morts en la carretera. Són les tres ‘C’. A més, les dones, que abans estaven estadísticament per darrere dels homes en aquesta classe de malalties, ara estan igualant-se, i la particularitat és que quan elles debuten en una d’aquestes malalties tenen un diagnòstic complicat i, a vegades, arriben tard. Està en estudi com es manifesten les mateixes malalties en homes i dones, perquè realment no se sap amb detall com afecten a uns i a unes altres, però se sap que no és de la mateixa manera”.
– Quants socis té AMCA?
– “Som més de 160 socis i ens agradaria que s’apuntaren més, perquè la nostra associació està ací per a fer costat a totes les persones que tinguen alguna malaltia cardiovascular i anticoagulats, per a informar-les i donar-les suport. De fet, aquest és el nostre principal paper: som pacients experts, perquè hem tingut experiències similars a les que viuen els nous pacients i podem aconsellar-los i guiar-los. Aquesta va ser la meua experiència, almenys, quan fa tres anys em van proposar operar-me, jo estava molt preocupat i dos socis que ja havien passat per una intervenció similar van ser els meus suports, al costat de la meua família. Em van ajudar molt”.
– Quines necessitats té l’associació?
– “Les necessitats que te les està cobrint, perquè estem complint tots els objectius que ens hem marcat. Tenim un projecte molt ambiciós que és la rehabilitació cardíaca, que va nàixer fa uns set anys, i va arrencar de la mà d’INSVACOR, amb el suport de l’Ajuntament d’Ontinyent. Jo diria que podríem parlar, més que d’una rehabilitació cardíaca, d’una educació física càrdio saludable. Tenim un grup amb molt bon ambient, el dia que no anem ens falta alguna cosa i el preparador físic, Ximo Mollà de Km42, que ens orienta amb activitats adequades per a nosaltres. A més, la risoteràpia ens impregna de positivitat. Aquesta activitat està oberta a tots els pacients amb problemes cardíacs, més o menys greus. Poden vindre al poliesportiu, dimarts i dijous, i provar. Jo puc dir que he millorat en pulsacions i autoestima. Als malalts cardíacs ens diuen que caminem, però no sols és caminar. Aquesta rehabilitació ens permet pujar escales com mai, o caminar per una costera sense que ens pese. A la pràctica esportiva adequada a cadascun, se suma el suport d’un cardiòleg que ens supervisa cada setmana amb mostres de tensió, pes, pulsacions i electro. En tot moment ens diu si va tot bé o cal controlar a algun pacient. Això ens dona molta seguretat”.
– AMCA ha ajudat a incrementar en la societat la importància de la salut cardiovascular?
– “Aquest paper és el que estem intentant transmetre a la societat. És molt important detectar un problema cardíac a temps, en cas contrari, pot desembocar en la mort. Pot passar que no arribem a temps, però es sobrevisca i ens deixe una discapacitat, per la qual cosa et condiciona per a la resta de la vida”.
– Com canvia la vida després de tenir una malaltia d’aquesta classe?
– “Quan debutem en una malaltia, la nostra vida canvia. La meua vida d’abans no és la vida d’ara. Si els meus amics fan una marxa amb bici per muntanya, això no ho puc fer, però puc dur a terme altres activitats. Perquè tinguem un problema cardíac no es deté aquí la vida, si reprenem l’activitat física, podem continuar vivint i recuperant la nostra autoestima, la qual cosa ens dona marxa per a continuar. També el factor anímic és determinant, perquè quan reps el diagnòstic et cau el món als peus i penses que s’acaba tot. Però en l’associació percebem que no és així, que la vida, si l’encaminem de manera positiva i compartim experiències, continua endavant i per a això estem l’associació i la federació, per als possibles moments foscos i de dubtes”.