Foto: Irene Ribera
“El Barranc dels Tarongers d’Ontinyent- Barranc de la Fos de Bocairent amaga un tresor patrimonial que actualment amenaça amb la ruïna. Els seus molins hidràulics enllacen amb els orígens de la tradició tèxtil d’aquests dos municipis, alhora que conformen un vertader mosaic de l’activitat batanera dels segles XVIII a XX, precedents de la indústria tèxtil més moderna de la Vall d’Albaida”. Així comença el TFM del Màster Universitari en Patrimoni Cultural: Identificació, anàlisi i gestió de la Universitat de València de l’ontinyentina Irene Ribera Sanz. Un treball amb el qual aquesta jove vol no sols fer valdre el patrimoni local, sinó també dignificar-lo i donar-lo a conéixer.
Els batanes com a precursors de la indústria tèxtil.
Tal com explica Ribera en la seua investigació, els molins hidràulics de la Vall d’Albaida tenen una característica molt particular, i és que en ells “el martelleig dels batans va començar a teixir un patrimoni comú: el tèxtil”. La primera constatació d’un molí d’aquestes característiques a la comarca data de 1248, però segons el publicat per aquesta estudiant, caldria avançar fins a la segona meitat del segle XV per a trobar l’origen d’aquesta tradició industrial. Ontinyent, al costat de Bocairent, Cocentaina i Alcoi, concentrava el número més gran de batans i molins de tota la Corona d’Aragó.
Actualment, molts dels molins que incloïen batanes en el Barranc, han desaparegut, però encara es poden albirar les restes d’antics molins. En concret, l’ontinyentina identifica en el seu TFM un total de nou molins “setcentistes i huitcentistes, que es deixen entreveure entre el frondós bosc de ribera, regat pel curs alt del riu Clariano”.
Molins protegits com a Bé de Rellevància Local
La totalitat dels nou molins i batans identificats en aquesta zona són de titularitat privada i estan protegits com a Bé de Rellevància Local. Ribera explica que encara que es promou que siguen conservats, aquesta catalogació “no suposa cap obligació per als propietaris”.
Les edificacions hidràuliques són conegudes amb el nom de bé els seus primers amos, bé aquells que van ser més rellevants en la seua història. Aquests molins són: el Molí de Toribio, datat de 1790; el Molí Patiràs, de 1829; el Molí de Lluna, construït per primera vegada entre els segles XVIII-XIX; el Batà d’Àngela Pasqual Calatayud, de finals del segle XVIII; la Fàbrica Tèxtil de Julians o de Mora, de principis del segle XIX; la Fàbrica-Molí dels Beneitos, datat al voltant de 1850; la Fàbrica Tèxtil de Pepe Juan, de la mateixa data aproximada que l’anterior; el Molí-Fàbrica del Primero, de l’any 1822; i el Molí de Luna Sempere, que s’estima va ser construït abans de 1733.
Reconversió després de la Guerra Civil i el franquisme
A principis del segle XX la indústria tèxtil d’Ontinyent i Bocairent no vivia una mala època, però com explica Ribera, l’esclat de la I Guerra Mundial va provocar que la demanda exterior dels seus productes caiguera de manera considerable i el sector entrara en crisi. En canvi, durant la Guerra Civil “la potent indústria valldalbaidina s’encarrega de proveir mantes a l’exèrcit republicà i a les milícies, que es converteixen en els principals clients”, s’extrau del TFM d’aquesta ontinyentina, doble graduada en Història i Turisme.
“Més tard, l’autarquia dels primers anys de la dictadura franquista va provocar una necessària dependència del producte nacional i, per això, la inversió en la manufactura tèxtil no va decaure”. Finalment, els avanços tecnològics van deixar els batans i els molins obsolets. Van començar llavors el seu abandó i la seua decadència, a pesar que alguns van intentar reconvertir la seua activitat, com per exemple la producció d’energia elèctrica, aconseguint una supervivència que només seria “temporal”. Així, a poc a poc, van anar deixant de ser econòmicament viables, provocant el cessament de la seua activitat i la seua desatenció.
Una ruta cultural vinculada al Museu Tèxtil
Amb tota aquesta investigació Irene Ribera ha elaborat una proposta, la creació d’una ruta que faça valdre el patrimoni hidràulic de l’itinerari Barranc dels Tarongers-Barranc de la Fos. El traçat dissenyat aprofitaria l’existència de la sendera actual, PR V-122, de sobres conegut per la ciutadania d’Ontinyent i Bocairent. Aquesta ruta turística i cultural estaria composta d’un total de 8 punts, en cada punt s’establiria un pal amb un codi QR, que a través d’una App mòbil donaria accés a una pista d’àudio. Cadascun d’aquests punts no contaria la història particular de cada molí, sinó molt més que això. “La ruta és un passeig per la història, funcionament, arquitectura i tradició dels molins hidràulics del barranc. Un traçat on el caminant aprenga sobre les nombroses temàtiques intrínseques al patrimoni molinar” explica.
La historiadora ha tingut en compte tots els detalls a l’hora de preparar aquesta ruta, tant els pals identificatius, el fet que la ruta puga fer-se en totes dues direccions, la informació de cada pista d’àudio, una idea de com seria l’app i fins i tot una imatge corporativa i el pressupost de tot el projecte. “M’agradaria que la ruta la gestionara el futur Museu Tèxtil. Al cap i a la fi els batans són els orígens del tèxtil i podria ser una opció més dins de la seua activitat” espera Ribera, qui vol presentar el projecte pròximament a la Fundació del Museu Tèxtil de la Comunitat Valenciana.