Centres de dia, ocupacionals, residències, col·legis… La capital de la Vall d’Albaida concentra un gran nombre de recursos i serveis per a les persones amb diversitat funcional intel·lectual i les seues famílies. Analitzem quins són.
Segurament no seran tots els necessaris, però Ontinyent compta amb un gran nombre de recursos socials destinats a l’atenció, integració i benestar de les persones amb diversitat funcional intel·lectual. Diferents espais, amb diferents noms i amb diferents funcions, que atenen a quasi mig miler de persones, no sols d’Ontinyent sinó de tota la comarca de la Vall d’Albaida. Sabem que són ací, però sabem realment el treball dels uns i els altres?, què els diferencia?, a qui atenen?
Quasi 500 places en nou centres diferents
Sumant la informació recaptada sobre les places, d’un total de nou espais, s’arriba a la xifra de 495. Centenars de persones amb alguna mena de diversitat funcional intel·lectual que són usuàries i reben atenció a la ciutat. Els centres que hui dia compten amb més places són L’Espai Blai d’AFAO i el Centre Ocupacional José Antonio Bodoque. El primer d’ells és de gestió pròpia i compta amb 88 places destinades a persones amb Alzheimer, les quals estan repartides en dues àrees: 48 places en els diferents tallers de memòria, per a persones amb deterioració cognitiva lleu, i 40 més en la seua unitat terapèutica. Aquesta unitat es va crear recentment per a atendre a aquells que només necessiten acudir unes hores durant el matí i donar un respir a la llista d’espera de l’altre servei que presten, el seu centre de dia, que compta amb 65 places. Per part seua, el Centre Ocupacional atén 80 persones amb diversitat funcional psíquica i física, entre els 16 i 65 anys, i amb una capacitat suficient per a realitzar activitats laborals. És un centre en el qual l’atenció és íntegrament de dia.
Dos dels centres són de gestió municipal
Dels centres analitzats, dos són gestionats per l’ajuntament. El Centre Ocupacional i el Centre de dia per a discapacitats ‘Caixa Ontinyent’. Aquest últim compta amb 25 places i dóna atenció a persones d’entre 16 i 65 anys amb diversitat funcional psíquica i física, però amb la diferència que aquests usuaris estan greument afectats. Tal com expliquen des del propi consistori, és un centre rehabilitador i de suport per a famílies. I el nom de ‘Caixa Ontinyent’ no és l’única vegada que apareix lligat a l’atenció. Així, la ciutat també alberga la residència per a discapacitats psíquics ‘Caixa Ontinyent’, amb 40 places. Una instal·lació que gestiona l’Institut Valencià d’Acció Social i que depén de la Generalitat Valenciana. En aquest cas l’atenció és diürna i nocturna.
78 places per a atendre la salut mental
Altres dos recursos a tindre en compte són els gestionats per l’Associació per a la Defensa i Integració del Malalt Mental (ADIEM). D’una banda el Centre de Rehabilitació i Inserció Social (CRIS), amb una capacitat de 63 places i en el qual els seus usuaris poden acudir a activitats puntuals. D’altra banda, el centre de dia, que presta un servei d’atenció contínua diürna i integral. En aquest cas compta amb 15 places.
Recursos que creixen: 15 places més per al Trèvol
En els últims anys aquests recursos han anat augmentant, millorant així l’atenció a les persones amb diversitat funcional intel·lectual. Fa a penes una setmana, la Conselleria d’Igualtat anunciava l’ampliació de 15 places per al centre del Projecte Trèvol, arribant així fins a les 65 places en aquest centre titulat per la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida. I la previsió és que els recursos continuen creixent. En el pla Convivint de la Generalitat Valenciana 2021-2025 hi ha contemplada la creació d’un centre específic per a malalts mentals crònics, és a dir, una residència.
CEE Vall Blanca, un col·legi per als més xicotets
La majoria d’aquests recursos estan destinats a joves i adults. No és el cas del Col·legi d’Educació Especial Vall Blanca. Un dels grans desconeguts entre la població d’Ontinyent. El seu alumnat pot cursar les etapes d’Infantil, Primària, ESO i TVA (Transició a la vida adulta). Allí s’apliquen programes curriculars diferenciats i/o adaptats dels ordinaris, “prioritzant l’adquisició d’autonomia personal i social, treballant la comunicació interpersonal, i l’adquisició d’hàbits, destreses i coneixements bàsics que tendisquen a la comprensió de la realitat més immediata, en la mesura de la possibilitat de cadascun dels alumnes”.