La Palmerita Café és un restaurant vegà/vegetarià que va apostar per la diferència en la seua oferta i ha calat, sobretot, en una clientela que busca aqueixa alternativa. Però, ara, té un greu problema. Està situat a l’illa de La Palma , en el municipi dels Plans de Aridane. Concretament, en el llit que ha pres la lava des de l’erupció del volcà. Està atrapat, en el límit. I els seus propietaris, una família d’Ontinyent que ho regenta i que va arribar a l’illa fa tres anys, s’han vist doblement afectats, a més, en perdre la casa en la qual vivien, situada en Todoque (on les icòniques imatges de l’església engolida pel riu de foc que tot arrasa al seu pas).
Família d’Ontinyent
Conchín Campos Sanz explica que l’illa està en xoc. “La gent ha entrat en pànic”, confessa. Ells van haver d’abandonar el seu habitatge. Van poder tornar en dues ocasions per a rescatar els seus estris. “Ens donaven deu minuts. Amb bosses de fem tréiem tot el que podíem”. Aquesta família d’Ontinyent, integrada també per una dona major amb mobilitat reduïda, va poder ser reubicada en una altra casa, però adverteixen que el problema de La Palma és que existeix poca edificació; no hi ha suficients habitatges per a totes les famílies que han perdut la seua casa. “En aquestes situacions veiem com eix el millor de l’ésser humà, però també el pitjor amb gent que intenta aprofitar-se de la desgràcia dels altres i no té cap escrúpol, per exemple, a l’hora de duplicar el preu del lloguer”, assegura.
Encara que durant la setmana prèvia a l’esclat es van multiplicar els avisos, segons relaten, la força “bestial” de la naturalesa els ha sorprés amb tota la seua cruesa. El pitjor són les conseqüències que deixarà aquesta situació. “Crec que tenim per a una llarga temporada. El terreny ha desaparegut. Les cases acaben enterrades. On abans hi havia un barranc pel qual passejar, ara ha sorgit una muntanya de roca. El paisatge ja no és el mateix que coneixíem, s’ha alterat. Moltes infraestructures, com carreteres, han quedat destrossades. Els vents alisis remouen les cendres i l’arena i és perillós perquè es tracta de partícules cristal·lines i tòxiques”, explica Conchín Campos. Però, potser, el més dur d’aquesta tragèdia són les conseqüències humanes. “La gent ha sigut desallotjada dels seus habitatges. Han sigut repartits per l’illa i molts viuen amuntegats. Ací viu molta gent humil de l’economia que es basa en l’agricultura platanera, en la ramaderia i en el turisme. Ara mateix existeix un ambient generalitzat amb la gent bastant deprimida. Patim la pandèmia, després vivim uns incendis devastadors i, ara, ha succeït això. A la gent li costa alçar el cap. No sabem quan pararà tot això. No podem planificar. Ara el bàsic és subsistir”.
Tornar a Ontinyent? Naturalment s’ho han plantejat. Però toca lluitar. “Hem d’eixir d’aquesta i remuntar. Hem de ser ací, al peu del canó, barallar i no abandonar”. El foc continua eixint de les entranyes de la Terra. Són més de 800 les cases engolides. I la gent continua esperant que tot pare per a tornar a posar-se en marxa.