La inquietud d’uns professionals de l’educació i de la música per conéixer noves metodologies i veure món, en un context en el qual se sentien sobrepassats pels mètodes d’ensenyament on predomina el component digital, els va animar a viatjar a Gàmbia, a Àfrica.
Treballe a Catalunya i una companya que havia anat molts anys a Gàmbia, em va donar contactes perquè poguérem viatjar un grup de tres persones a l’Àfrica. Vaig contactar amb Alpha Bah, coordinador de l’escola Serekunda Lower Basic School i membre d’un col·lectiu de lluita pels drets humans, per concretar els termes del viatge. Així que vam anar a Serekunda, ell i la seua família ens van acollir, i vam passar un mes convivint amb ells”, explica l’ontinyentí Nacho Gandia.
Així, el mateix Nacho, que imparteix Magisteri Musical i té el grau professional de trompeta, juntament amb un altre company de Conca i la també ontinyentina, Ángela Tortosa, mestra especialista en pedagogia terapèutica i amb el grau professional de flauta, van emprendre el seu viatge amb dos ingredients indispensables: la il·lusió i les expectatives d’aprendre.
Una vegada allí, havien arribat amb les maletes plenes de material esportiu per a donar, que era el que els havien sol·licitat, “però ens vam adonar que és una cultura molt predisposada a la música, està molt present en les seues vides, però no comptaven amb el que realment necessiten per a l’aprenentatge musical: instruments, material didàctic… Canten molt bé, tenen un gran sentit del ritme, però ho fan per diversió, no saben el que són les notes, ni un pentagrama i els seus instruments de percussió són bidons”, expliquen Nacho i Àngela.
Mentre van ser a l’escola, bevent d’altres formes de vida i d’educació, els ontinyentins feien tasques de reforç en les classes, amb alumnes que ho necessitaven i quan impartien classe, quasi sempre era de música i d’esport.
Així que van aplicar la màxima que si un xiquet no pot aprendre de la forma en què ensenyem, potser hauríem d’ensenyar com ell aprén. I vaja si van aprendre fins i tot les nostres cançons populars.
Respecte a les classes de reforç, “ells saben que hi ha alumnes amb problemes d’aprenentatge, però no tenen els coneixements per a identificar què els passa, si tenen autisme o tenen un trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat. El que si que existeix, per part de Alpha Bah, és el somni de construir un col·legi d’educació especial”, explica l’especialista Àngela Tortosa.
Però ací no acaba el vincle d’ontinyentins amb aquest col·legi africà, ja que el músic David Castelló viatjava recentment a Serekunda, on va poder corroborar el que els seus amics ja li havien avançat: la passió per la música és evident. “Pensem que una bona idea és desenvolupar un projecte educatiu musical per a aquesta escola. La pretensió és buscar patrocini i contactar amb cases d’instruments per a poder enviar a Àfrica material didàctic i també instruments, per la qual cosa és una manera d’obrir la iniciativa a la societat”, explica David Castelló.
Un treball que tenen previst desenvolupar al llarg d’enguany, perquè es materialitze el pròxim exercici.
Entre l’alumnat de Serekunda també hi ha una xiqueta albina amb problemes de visió, “que també ens agradaria ajudar, cal veure com poder fer-ho des d’ací”, afirmen.