FOTO: Maximilian Borchardt
És la sisena temporada que la ballarina ontinyentina Paloma Galiana Moscardó treballa en el Teatre Nacional de Mannheim (Alemanya). El director i coreògraf, Stephan Thoss, està al capdavant de la part de dansa del teatre, encara que també compta amb coreògrafs convidats. “Estan sent uns anys molt interessants i molt productius, sobretot per la varietat de coreògrafs amb els quals treballem i el nivell dur de dedicació. Ser dirigits per professionals diferents és interessant per a continuar obrint horitzons i aprofundir en l’aprenentatge del moviment i de la dramatúrgia”, afirma l’ontinyentina.
L’estrena més recent en aquest teatre ha estat Don José, dirigida pel mateix Thoss, qui ha canviat la dramatúrgia tradicional de l’obra Carmen, basada en la novel·la de Prosper Marimée (1845) i la famosa òpera de Georges Bizets (1873) per a enfocar-la des dels ulls del personatge de Don José. El més destacat és que Paloma Galiana s’ha posat en la pell de la protagonista, Carmen, endinsant-se en el personatge “d’aquesta gitana andalusa, dotada d’un caràcter fort i passional. La paraula Carmen en llatí vol dir poesia, encantament, fórmula màgica, qualitats justament del personatge d’aquesta òpera. En l’obra, Thoss insisteix que Carmen bregue al seu torn amb problemes interns causats per la frustració, la solitud i el desig. Això li provoca canvis d’ànim intensos i passa d’estar coqueta i animada a irritable o d’alegre a trista en qüestió de segons. Encara que el personatge mai perd el componiment de fortalesa, de poder i de femme fatale“, apunta Galiana.
L’obra ja ha rebut molt bones crítiques i per a l’ontinyentina ha estat “un procés preciós descobrir el món de Carmen i poder endinsar-me en els seus pensaments. Encara que m’ha suposat treball extra entendre la frivolitat que pot tenir el personatge en algunes situacions. Interpretar l’Havanera em posa els pèls de punta, és una música preciosa!”, afirma entusiasmada.
Per a preparar els espectacles, la jornada laboral d’aquesta ballarina consisteix en vuit hores diàries de classe de ballet i assajos, que varia depenent de les actuacions. Indica que “cada producció té un procés de creació i de treball diferents, depenent de la durada de l’obra o de si és una reposició de repertori d’algun coreògraf convidat”.
Entre els pròxims projectes, es troba una estrena en gener: “Just el dilluns vam tenir una audició amb Johan Inger per a una producció que s’estrenarà en gener, al costat d’una altra peça del coreògraf Marco Goecke”.
Per destacar alguns dels projectes ja fets, Paloma Galiana esmenta Amor & Psyche?, de Jeroen Verbruggen, coreògraf belga (estrenat en 2022), acompanyada per l’orquestra del National Theater Mannheim. La dramatúrgia d’aquesta obra gira al voltant de Psyche, una xica que descobreix gradualment durant l’obra què és l’amor, que va interpretar l’ontinyetina. La crítica, Julia Kleemann va escriure: “el personatge de Psyche, impressionantment ballat i ricament interpretat per Paloma Galiana Moscardó, troba en el transcurs de l’obra cada vegada més el seu veritable jo, la seva ànima i el seu amor”.
Però el projecte personal propi que destaca l’ontinyentina és la direcció i edició d’a-c-c-e-p-t-a-n-c-e“, (estrenat en 2021). És un vídeo dansa que planteja qüestions com: Per què ens comparem amb altres persones que a parer nostre són perfectes? Quant del que veiem en les xarxes socials és cert? On es troba la línia entre l’aparença i la realitat? I, per què és tan difícil acceptar qui ets realment? El treball va rebre diferents premis.
Segons informa, “el teatre ens dona l’oportunitat de crear obres en un espectacle exclusiu per als ballarins. Em vaig bolcar molt en aquest projecte perquè em sembla que com a societat estem avançant amb passes de gegant cap a una societat cada vegada menys transparent, on aparentar i l’aparença prenen protagonisme”.
Lluny queden ja els seus inicis en el món de la dansa, de la mà del Ballet Òpera a Ontinyent, però van ser els seus primers passos. Ara ‘vola’ professionalment en un teatre de prestigi, en aquesta ciutat alemanya, en la qual l’art es respira als seus carrers, places i teatres.