Pepe Ureña: “Les xarxes socials han acabat amb el model d’associació veïnal”

Pepe Ureña, portaveu de l’Associació Veïnal de Sant Josep, va entrar en l’associació per una crida d’ajuda de la presidenta d’aleshores, Dolors Alsina, fa més d’una dècada i el càrrec que ha ostentat és tresorer.

-Actualment l’Associació Veïnal de Sant Josep no té un president, com s’està funcionant?

“El president Jesús Ramos va dimitir l’any passat per motius personals i des d’aleshores estem funcionant amb les persones que estem en la junta, cadascun fent aquelles faenes que podem i sabem. La gestió porta una rutina segons el moment de l’any en el qual es trobem. En el meu cas sóc tresorer, actualment faig funcions de secretari i també de portaveu, perquè m’encarregue de la comunicació. La il·lusió és que entrara un relleu, perquè estem en una tendència de baixada en els socis que actualment està al voltant dels 200: entre menys dels que ixen. La pandèmia també ha suposat un parèntesi, de fet fa dos anys que no fem butlletí informatiu, ni cobrem la quota als socis”.

És una situació motivada per la Covid-19?

“En efecte, la pandèmia fa que ens quedem sense local, perquè estàvem en el Xalet de les Boles. Era un local compartit per diversos col·lectius i en començar la pandèmia ens comuniquen que aquest espai el necessita el personal del SAMU i les nostres coses de moment emmagatzemades estan en dependències municipals. No sabem si després que s’inaugure el nou Hospital, previst per al 2023, tornarem al Xalet de les Boles o es quedarem en el nou centre cívic que s’obrirà en setembre en el parc Mestre Ferrero. Això està en l’aire”.

El nou centre cívic era una de les instal·lacions més esperades?

“Per descomptat. Han anat barallant-se diverses opcions com ara el Centre Comercial o un baix en la Plaça de la Concepció. Finalment serà en el parc Mestre Ferrero. En metres el local serà semblant a l’espai que teníem, però la ubicació és molt bona, perquè hi ha molt de pas de gent, a diferència del parc del Xalet de les Boles, que no deixa de ser un oasi. Fa molts anys que l’associació es feia ioga i risoteràpia, però a càrrec de particulars. La diferència és que en el nou espai l’Ajuntament d’Ontinyent assumeix la gestió de la programació d’activitats que s’ofereix per a tota la ciutadania de matí i de vesprada. Es un model equivalent al del centre cívic del Llombo. L’associació tindrà un despatx, que és suficient per a nosaltres”.

Què li sembla que siga un local llogat, fet criticat en les xarxes socials?

“Pense que donar solució en pocs mesos a tindre un centre cívic en condicions requeria una iniciativa com aquesta, encara que siga de lloguer. Després l’Ajuntament ja determinarà si vol fer estable el servei i si cal un espai de propietat municipal. Jo també pense que a mig termini és millor comprar que llogar, a més a més, es dota de serveis públics al barri”.

Quina és la prioritat per al barri?

“El barri de Sant Josep està prou ben dotat i pel que fa a la reurbanització dels carrers estem en sintonia en l’Ajuntament d’Ontinyent i, de vegades, en poca sintonia en alguns veïns, perquè apostem per vies que tinguen voreres més amples, sacrificant estacionament de cotxes. Dins de les obres de compensació d’Egevasa al consistori, la nostra prioritat és que es reurbanitze el carrer José Simó Marín, perquè és un eix principal del barri que aglutina diversos serveis públics i comercials i que compta amb un trànsit de persones molt elevat diàriament. Requereix una actuació de manera prioritària. Si amb el temps poguera peatonalitzar-se o almenys que no s’aparcara, seria perfecte. A més a més, una vegada estiga l’Hospital nou i l’actual es convertisca en un centre hospitalari per a malalts crònics, haurem aconseguit que siga un edifici viu, amb afluència de persones en el barri. En un principi volíem un centre per a la tercera edat, però els polítics ens han convençut que l’hospital de crònics és una necessitat no tan sols per la ciutat, sinó per a tota la Comunitat Valenciana”.

El col·lectiu veïnal al qual pertany s’ha manifestat a favor de la proposta de remodelació de la Plaça de la Concepció. Què els convenç?

“Estem d’acord amb la línia: més vianants, menys cotxes. Creiem en el projecte actual en aquest sentit. El tema de la sanefa en zig-zag és secundari. Si la gent vol mantindre aquest dibuix que es mantinga. Per a nosaltres la prioritat és que siga per a vianants, un espai com Sant Domingo, que és una plaça que es gaudeix molt, un espai lliure per al gaudi de totes les persones que van. I si ho penses, en Sant Domingo hi ha aparcament? No. Però la gent va? Sí, ens hem acostumat a arribar a peu”.

Pensa que l’associacionisme està vigent en la societat actual o l’aldea global requereix altres ferramentes participatives?

“L’associacionisme va nàixer encara en els últims anys de dictadura com una participació ciutadana, en un moment que no hi havia una altra forma de comunicació. Però les xarxes socials han acabat amb les associacions veïnals. Jo no em sent que represente a 19.000 residents que té el barri, perquè no m’han votat, ni parle per tots. En Facebook és on apareixen les crítiques, es parla de tot i es crea un fòrum. De fet, els polítics el Facebook el miren, perquè de vegades hi ha crítiques com que hi ha una palmera per podar i l’endemà la poden. És una ferramenta molt directa. Nosaltres hem dinamitzat aquesta finestra. Si bé és cert, que entre les associacions i l’Ajuntament hi ha una relació de necessitat: nosaltres rebem subvencions i els polítics reben el suport en els temes de ciutat, com ara ordenances i pressupostos o nous projectes”.

El barri s’ha fet gran per a incloure les necessitats de cada zona en un sol col·lectiu?

“Som una associació d’un barri molt gran, a diferència de Sant Rafel que és el barri millor dotat i que ha treballat de valent per aconseguir-ho. Ací finalment s’ha produït la creació d’una nova associació en la plaça Ausiàs March zona amb un problema puntual, probablement igual que el parc Mestre Ferrero, però en aquest últim cas no va eixir ningú a encapçalar el veïnat. És un tema complicat ser un barri que aglutina més de la meitat de la població de tota la ciutat”.