Un ascens històric per a l’Ontinyent 1931 C.F.. Perquè és el primer que ha pogut celebrar amb la seua afició. Perquè després de dos anys des de la seua fundació s’ha aconseguit arribar a la Preferent.
Ha sigut hui en Alcoi, amb dos cents ontinyentins que s’han desplaçat per viure-ho i celebrar-ho amb l’equip
El partit ha tingut més gols que joc. Perquè les condicions del camp no eren les més adequades per al joc que despleguen els de Roberto Bas.
Així i tot, des del primer moment s’ha buscat la victoria. I obrir la portería rival. I ho ha aconseguit Kevin al minut 13 després d’una gran jugada de Lluís Felipe.
Nomes tres minuts després arribava el gol de Pablo Francés que posava el 0-2 amb el qual s’arribaria al descans. El Ciutat d’Alcoi apenes inquietava la portería de Ruben, només amb un baló que s’ha enverinat i ha acabat al travesser.
L’Ontinyent buscava sentenciar i tractava d’eixir al contraatac per a suplir les dificultats de la falta d’espais en un camp tan menut.
La gent del Clariano, els aficionats que s’han desplaçat fins a Alcoi, no han parat d’animar i valoraven el gran paper de l’equip en tota esta temporada.
La segona part ha començat amb un Ontinyent decidit a tancar el marcador i evitar sorpresas desagradables. Ho ha tingut en diferents ocasions en què s’han plantat davant de la portería alcoiana. Però el gol de la tranquilitat continuaba resistint-se.
Fins que una internada de Jorge ha servit en safata perquè Francesc materialitzara el 0-3.
I a partir d’ací sí que s’ha vist l’ascens. Era qüestió d’acabar el partit. I fer-ho com ho sap fer este equip. Jugant i marcant.
Amb un golàs de Jorge per al 0-4. Amb un altre de Quico Vidal amb el seu toc de qualitat, com acostuma per al 0-5. I amb una falta directa de Lluís Felipe en l’últim minut per a anotar-se el gol que havia buscat i se li havia resistit. 0-6. Mitja dotzena i amb el xiulit final, ha esclatat l’alegria de l’equip i la seua afició.
Sí. Ja. Per fi. L’Ontinyent 1931 és de Preferent.