Per què les adolescents de la Vall d’Albaida abandonen l’esport?

Un estudi determinarà quines barreres podrien estar impedint que les adolescents de la zona oriental de la Vall d’Albaida no s’estiguen adherint a l’activitat física, atés que, a trets generals, a partir dels dotze anys es redueix notablement la pràctica esportiva en els joves. El projecte titulat La pràctica fisicoesportiva dels adolescents en la zona rural de la Vall d’Albaida: intencions futures i barreres va ser un dels treballs guanyadors dels primers premis d’investigació que entrega la Fundació Universitària Campus d’Ontinyent. Un dels reconeixements amb major quantia econòmica a escala estatal dins de l’àmbit universitari. I és que amb aquest reconeixement, que comporta una dotació de 4.000 euros, l’equip que capitaneja David Parra (professor de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la Universitat de València) disposarà del termini d’un any per a investigar si disminueix l’esport entre les adolescents de la zona rural de la comarca i quins factors podrien estar darrere.

Finalitat

“El que està comprovat és que existeix un descens molt acusat de l’activitat física en els joves a partir dels 12-13 anys, tant en homes com en dones. No obstant això, hi ha estudis que demostren que en el gènere femení aquesta disminució és encara més forta, siga en zones rurals o urbanes. Alguns estudis, ja en concret en la Comunitat Valenciana, han demostrat que en les zones rurals les xiques practiquen menys esport”. “En aquest sentit, volíem veure si això es reprodueix en la zona de la Mancomunitat de la Vall d’Albaida i veure com estan els nivells d’activitat física i esport en aquesta zona, principalment en les xiques adolescents”, conta a aquest periòdic David Parra.

Hipòtesis

Si bé el projecte encara es troba en la fase inicial, Parra explica que es remenen diferents hipòtesis que podrien estar darrere d’aquesta disminució de l’activitat física. “Al principi les barreres que remenem són les clàssiques que normalment solen estar relacionades amb la falta de temps”, assenyala el professor. No obstant això, podrien existir altres com “les diferents oportunitats d’oci que dispose la zona, obligacions relacionades amb deures acadèmics, l’absència d’un horari que s’ajuste a les seues necessitats o que els seus iguals no practiquen activitat esportiva, ja que es tracta d’un col·lectiu molt influent a l’hora de determinar si una persona continuarà practicant esport”, descriu.

En aquesta línia, Parra també apunta que podrien existir altres aspectes relacionats amb “l’autoconcepte”, és a dir, “si es percep que són persones competents a nivell motriu o no”. “Aquests són aspectes que normalment influeixen en la pràctica de l’activitat física”, continua el professor.

Equip

Amb aquest projecte, l’equip que conformen David Parra, Mario Alguacil, Alberto Vidal, Fernando García, Ana María Gómez, Pablo Jiménez i Manel Reig pretén que la investigació puga tindre en un futur aplicacions pràctiques i que aquestes puguen ser útils tant per als centres educatius com per als municipis. “La investigació podria servir per a desenvolupar plans estratègics d’esport en l’àmbit municipal i altres accions per a fomentar l’activitat física en aquestes edats”, matisa. Tot sota la premissa de reduir les barreres i obstacles que podrien fer disminuir l’activitat esportiva d’aquest col·lectiu.

Metodologia

Per a dur a terme la investigació es realitzarà una enquesta tancada dirigida a alumnes d’educació secundària de quatre centres educatius de la zona rural de la comarca. Segons els plans del projecte, està previst que l’estudi demoscòpic es realitze en els següents instituts: IES Vermellar (l’Olleria), IES Les foies (Benigànim), IES Manuel Sanchis Guarner (Castelló de Rugat) i l’IES José de Ribera (La Pobla del Duc). “L’ideal seria que aquesta enquesta es monitore cada cert temps, com ocorre en les enquestes d’hàbits esportius que es fan en l’àmbit nacional”, conclou Parra.