Els interlocutors immobiliaris coincideixen en el seu diagnòstic. Estem davant una nova bambolla immobiliària, un dejà vu. Això ja ho hem vist i viscut. Concretament abans d’esclatar eixa bambolla, abans de la crisi que va tindre la seua augen al final de la primera dècada del segle XXI. Hem tornat als anys 2005/2006 quan els preus, tant en venda com en lloguer, van iniciar una escalada que semblava no tindre fi. Hem tornat als preus quasi desorbitats d’aquells anys. Hi ha raons que expliquen aquesta situació.
HI HA ESCASSETAT D’HABITATGE, MOLT POCA OFERTA EN MERCAT
Ací estaria, sens dubte, un dels factors claus per a entendre el que està succeint. Els preus de l’habitatge, en els últims tres anys, s’han incrementat un 30%. Un augment que no està d’acord amb l’increment del poder adquisitiu dels compradors el salari dels quals no creix al mateix ritme.
El que s’està imposant és la regla bàsica del mercat. Poca oferta que se situa a un preu, a vegades desorbitat, per a una demanda que sembla en xoc. A Ontinyent no hi ha a penes habitatge nou i no hi ha previsió de nova construcció, almenys a curt termini. Els preus del sòl (segons agència immobiliària consultada) oscil·len al voltant dels 1.400 euros/ m², al que cal sumar repercussió del sòl segons l’edificació, impostos, projecte arquitectònic i marge de benefici del constructor.
En teoria, la falta d’habitatge nou, hauria d’obrir el ventall perquè els compradors acudisquen a la segona mà. Però ací els preus, fins i tot, s’han duplicat en pisos que costaven 110.000 € de mitjana i ara superen els 220.000 €. L’escassetat també es traspassa al mercat de lloguer. No hi ha disponibilitat d’unitats, almenys no la suficient per a una demanda que, ja que no pot comprar, pensa en el lloguer. En els últims anys, a més, es detecta un moviment especulatiu, ja que hi ha més inversors (sobretot vinguts de fora) que adquireixen habitatges de segona mà per a posar-les en el mercat de lloguer. Les poques unitats no casen amb el preu assequible que es pot pagar.
EL LLOGUER MITJÀ A ONTINYENT SUPERA ELS 650 EUROS
Però, quan es parla de preu assequible, a quina quantitat ens referim? El Banc d’Espanya situa el 35% dels ingressos mensuals, és a dir per a un salari de 1.000 euros no s’hauria de superar més de 350 euros mensuals.
Realitat ideal i mercat, una vegada més, van de manera descompassada. A Ontinyent, el preu mínim del lloguer d’un habitatge de 90 m², amb tres habitacions i condicions dignes per a una família se situa per damunt dels 650 € (segons dades de Kapitalia Immobiliària). El portal Fotocasa, amb tot just una vintena de pisos en disposició de lloguer, ho incrementa per damunt dels 700 € i el portal Idealista.com apunta que en els últims deu anys el preu de lloguer s’ha incrementat un 72%, en una voràgine que segueix sense detindre’s.
SANT JOSEP MÉS CAR, SANT RAFEL MÉS BARAT
Segons l’experiència i dades que maneja Kapitalia Immobiliària, hi ha zones calentes a la ciutat per al mercat de lloguer i altres on els preus poden arribar a refredar-se.
La mitjana en el barri de Sant Josep estaria situada entre els 550 i els 600 € mensuals. Això sí, en finques sense ascensor, procedents del parc immobiliari construït entre les dècades dels 60 i els 80 del segle passat. A Sant Josep hi ha casos (segons Fotocasa) de lloguer fins als 1.000 €.
Per contra, en Sant Rafael, on no existeix tanta demanda, els habitatges són més assequibles i tant per a lloguer com per a venda coincideixen a tindre un 25% menys de preu que a Sant Josep.
CASOS FLAGRANTS D’EXPLOTACIÓ AMB INFRAHABITATGE
Sí. A Ontinyent també existeix infrahabitatge. I existeix qui s’aprofita de la situació. Tant de la falta d’oferta com de les poques possibilitats econòmiques d’alguns demandants. Està succeint, sobretot, amb població immigrant. S’han donat casos de cobrar fins a 350 i 400 € per una habitació per a un matrimoni. Com solucionar el problema? Els professionals ho tenen clar. “Fa falta la intervenció de les administracions, siga l’estatal, l’autonòmica o fins i tot la municipal. Cal promoure l’habitatge amb preu assequible destinant ajudes a les constructores o empreses que gestionen el mercat. Però fiscalitzant eixes ajudes. Regulant, seguint i vigilant els resultats”, explica el gerent de Kapitalia, Salvador Palau.