El Tribunal Suprem ha confirmat la rebaixa de 9 a 7 anys de presó per a un home condemnat per un delicte consumat d’agressió sexual a la seua exnòvia, en aplicació de la coneguda Llei del ‘Sólo sí es sí’. Els fets es remunten al 2015, quan la víctima va presentar la denúncia després de succeir-se la violació, per la qual cosa va haver de ser atesa al centre hospitalari. El 2018, l’Audiència provincial de València va condemnar l’home pel delicte abans esmentat a una pena de nou anys i un dia de presó, la prohibició d’acostar-se a menys de 300 metres de la víctima, així com comunicar-se amb ella durant 12 anys . Se li prohibia l’entrada, el trànsit o la residència a la localitat on residia la víctima i se li imposava el pagament d’una indemnització de 15.000 euros i les costes del judici. A més, el jutjat també el condemnava a una mesura de llibertat vigilada per un temps de cinc anys. Amb motiu de l’entrada en vigor de la llei que modificava el Codi Penal, el condemnat va sol·licitar la revisió de la sentència condemnatòria. Així, a principis del 2023, el Jutjat va reduir la condemna a set anys de presó, rebaixant també en dos anys les penes de prohibició d’aproximació i comunicació, així com la prohibició d’entrada a la localitat.
Aquesta reducció va ser recorreguda tant per la Fiscalia com pel mateix condemnat. El fiscal va al·legar que s’estava produint una aplicació indeguda de la legislació, insistint que “quan la pena privativa de llibertat prevista a la llei anterior es trobe inclosa en el període de durada previst a la llei posterior no procedeix revisió”. Alhora, el Ministeri Fiscal considerava que no s’identificava “cap raó que, fundada en el principi de proporcionalitat, justifique la rebaixa de la pena”, al·legant que “els fets són greus” i no es pot obviar “que el penat va fer servir violència”. El recurs de la fiscalia també sol·licitava que se li imposara al condemnat per violació una pena d’inhabilitació especial per a l’exercici de qualsevol professió, ofici o activitats que comporte contacte regular i directe amb persones menors d’edat per un temps superior a cinc anys a la pena privativa de llibertat imposada.
Per part seua, l’agressor sexual, no content amb la reducció de dos anys de presó, denunciava la no entrada en vigor immediata de la llei i sol·licitava que li rebaixessen la pena fins als cinc anys de presó. Un període de temps que ja ha estat complert, per la qual cosa reclamava “la seua immediata posada en llibertat”.
Fa tan sols unes setmanes, el Tribunal Suprem es pronunciava davant dels recursos del fiscal i de l’agressor, donant a conèixer la sentència i la sentència ferma. Així, el Tribunal Suprem confirmava la reducció de la pena de 9 a 7 anys, tal com s’havia establert a la revisió de la sentència realitzada el 2023. Això sí, no ha acceptat la petició del pres a rebaixar, encara més, la condemna fins als 5 anys, permetent la posada en llibertat immediata. Per a la Sala Penal “el motiu no pot prosperar” i detalla que l’agressor “a més d’inintel·ligible, en el seu desenvolupament argumental el recurrent es desentén grollerament” a l’hora d’identificar o argumentar en quina mesura la vacatio, el mes que va trigar en posar-se a entrar en vigor la Llei del ‘Només sí que és sí’, li ha suposat una vulneració dels seus drets. El Suprem també ha condemnat l’empresonat a pagar les costes causades pel seu recurs. Pel que fa al recurs del Ministeri Fiscal, el Suprem, com ja s’ha comentat, ha mantingut la reducció de condemna establerta pel jutjat d’Ontinyent, però n’ha acceptat una altra de les peticions del fiscal. Així, el Suprem sí que ha fixat una pena d’inhabilitació especial per a l’exercici de qualsevol professió, ofici o activitats que comporte contacte amb menors d’edat durant els cinc anys següents al compliment de la condemna de presó. Una privació de llibertat de la que el 2023 ja havia fet 5 anys i que hauria d’estar, a punt, de finalitzar.